Ja ha arribat el temps dels esclata-sangs. Semblava que enguany no arribaria mai, després d'una sequera tan prolongada. Encara no hi he anat, som del costum d'esperar les tres setmanes després de les primeres pluges. Sí que he anat a les gírgoles, perquè aquests bolets tenen un altre comportament. A Alaior no són molt de la gírgola, i açò fa que sigui més bo de fer reunir un paneret. No obstant, la regla de les tres setmanes no és molt seguida, que diguem. N'hi ha que encara no ha acabat de ploure i ja fan l'aguait. A la segona setmana ja és una gernació que córrer les marines de Menorca. En primer, quan havies d'anar-hi a peu, en bicicleta o carretó, la cosa no era tan fàcil. Però avui, quan en deu minuts hi ets, la marina esdevé el passeig principal del poble. Surten quatre botons i ja córrer la veu, a més, és una veu que multiplica, és una veu que actua com a crit d'alarma: anem-hi, abans que quedi tot net. I, efectivament, queda tot irremeiablement net. Amb la invasió dels boscos i les garrigues no només no deixem que els esclata-sangs cresquin, sinó que aixafem els ulls que guaiten a terra. Com pot anar bé? En ocasions, no sempre, pens que seria bo que s'establís una norma, com es fa amb la veda de caça. Pens que seria bo per tothom que el Consell, fins i tot podria fer-se un poc de cerimonial amb el president que cull el primer esclata-sang de la temporada (com a Astúries també pesquen la primera truita de riu), i donar per començada la temporada. Es podria establir el dia 21 després de la primera gran pluja de la tardor. Possiblement hi arribarem, a açò. O a una regulació semblant. No dic quan, però possiblement hi arribarem.