L'estiu de 1939, davant l'avenç ensordidor del feixisme a Europa, amb la Segona Guerra Mundial ja a l'horitzó dels desastres de la humanitat, el fotògraf Robert Capa va deixar el seu estudi a París per fugir als Estats Units. Abans d'anar-se'n, va lliurar al seu col·laborador, Imre Weiss, tres capces amb uns 4.500 negatius d'escenes captades durant la guerra civil espanyola i el primer exili, que ell va seguir amb la Leica a la mà. Es tractava d'un material impressionant de documentació gràfica de la guerra. A més de les fotos de Capa, n'hi havia de Gerda Taro, que va morir fent fotos d'aquella guerra a la famosa batalla de Brunete, i de David Seymour. Els tres fotògrafs s'havien trobat al Paris dels anys trenta, tots tres eren jueus, tots tres provenien de l'est: Alemanya, Hongria i Polònia, tots tres eren d'idees comunistes i simpatitzaven amb la causa republicana. Les seves fotos van mostrar els horrors de la guerra a Europa i Amèrica.
Durant molts d'anys es va creure que aquell material s'havia perdut per sempre. Realment no se sap el camí d'aquell legat fins que van anar a parar a mans d'un representant del govern mexicà a Marsella, el general Francisco Aguilar González. Segons sembla, Aguilar mai no va conèixer la importància d'aquelles capces. El tresor va viatjar amb ell a Mèxic i va estar guardat en un armari de casa seva, sense que ningú no en sabés res. Molts anys després, els negatius de la maleta mexicana van ser descoberts entre els efectes d'Aguilar pel director de cinema mexicà Benjamin Tarver, que els havia heretat a la mort de la seva tia, amiga del general, ja difunt feia anys. A partir d'aquí va esdevenir un altre capítol d'aquesta història, Cornell Capa, germà del fotògraf va mostrar interès per a poder reunir l'obra perduda, el mateix que mostrava Tarver per no cedir-les. Aquestes negociacions van durar molts d'anys, fins que la directora de cinema nord-americana, Trisha Ziff va convèncer l'hereu que era necessari dipositar la col·lecció a l'arxiu de Capa. Havien passat cinquanta anys d'ençà que el fotògraf havia deixat les imatges al seu amic Weiss. A partir d'aquí, aquest nou material ha donat lloc a dues primeres iniciatives: una exposició de 80 imatges al Museu Nacional de Catalunya i la producció d'una pel·lícula, estrenada fa pocs dies, de la mateixa Trisha Ziff, que no podia titular-se més que "La maleta mexicana".