Des de Menorca, tot i les seves humils proporcions dins la geografia mundial, tenim la possibilitat i capacitat d'incidir en l'esdevenir del planeta. Encara que sembli utòpic, és una realitat que és possible a partir de ser conscients sobre què està passant al món, conèixer l'impacte de les nostres accions i comprometre's amb un canvi.
CRISI ALIMENTÀRIA
En un moment en què la crisi econòmica ens sacseja pertot arreu, també patim una crisi ecològica i una altra d'alimentària. La crisi alimentària (en la qual ens centrarem) es reflecteix en el fet que cada dia es mor de fam una població similar a la que té tota Menorca (unes 100.000 persones), mentre l'agricultura mundial podria alimentar, sense problemes, 12.000 milions de persones, és a dir, el doble de la població actual del planeta. Aquesta paradoxa s'explica a partir d'entendre com funciona la cadena de producció, comercialització i venda d'aliments bàsics arreu del món. La pagesia dels països del Sud està perdent la propietat de les seves terres, que són comprades per governs estrangers, multinacionals agroalimentàries o fons d'inversió. L'objectiu és aconseguir aliments bàsics (arròs, blat, sucre...) a un bon preu per exportar-ho als seus països d'origen a un preu més elevat, aconseguint així un bon negoci(1). Les conseqüències són que aquest col·lectiu es veu expulsat de les seves terres fèrtils, els aliments dels mercats locals tenen un preu impagable i, per tant, pateixen fam alhora que disminueix la capacitat d'aquests països per autoabastir-se. Això explica, en part, la greu emergència alimentària que hi ha a Somàlia, la qual no és sols deguda a la sequera (que ho pot agreujar).
ALIMENTS, BÉ DE MERCAT
Aquest nou model agroalimentari en què el consumidor està molt allunyat del productor, ha convertit els aliments més bàsics en un bé de mercat exposat a les especulacions i al lliure mercat que, en realitat, emperò, veu negociat el seu preu a la borsa de valors(2).Així, mentre cada cop paguem un preu més alt per un capuccino, el preu que es paga als pagesos segueix essent baix a costa de fet que les grans multinacionals com Starbucks, Kraft i Nestlé augmentin els seus beneficis entorn al comerç del cafè(3).
ALTERNATIVES I FORÇA LOCAL
Hem de ser conscients que els països del Nord som còmplices d'aquesta injustícia social que també patim, perquè la situació de la pagesia dels anomenats països desenvolupats camina en aquesta direcció. Quan comprem productes de Coca-Cola i Nestlé esteim contribuint al fet que segueixin tenint el monopoli sobre l'embotellament de l'aigua de Xile, recurs natural al qual la seva pròpia població té dificultats d'accés. Com a ciutadans i consumidors, tenim el poder de permetre que aquest tipus de multinacionals agroalimentàries engreixin els seus comptes corrents a costa de generar perjudicis socials i humans o bé generar un canvi. L'alternativa a aquest model agroalimentari globalitzat i neoliberal, com apunten moltes associacions i organitzacions, és potenciar l'autoabastiment de les comunitats a partir d'allò que produeix el propi entorn d'una manera sostenible i ecològica(4). Aquest model s'anomena sobirania alimentària i defensa un major control sobre el que mengem i a quin preu per garantir que la seguretat alimentària sigui un dret bàsic tant al Nord com al Sud. Es requereix donar suport als petits pagesos facilitant l'accés d'aquests a la terra, l'aigua i les llavors, tant al Nord com al Sud. En aquest sentit, Menorca es presenta com un escenari idoni per aplicar la sobirania alimentària, per les dimensions del territori, per la proximitat dels diferents agents que participen del procés de producció, comercialització, venta i consum dels aliments i per la creixent consciència sobre el valor d'allò propi. Algunes iniciatives ja entreveuen aquesta perspectiva. El camí a recórrer requereix d'una aliança dels diferents sectors i el desenvolupament de xarxes de solidaritat entre productors i consumidors, com ja està passant arreu (França, Gran Bretanya, Espanya...).
RESPONSABILITAT I COMPROMÍS INDIVIDUAL
Tothom que negui que pot contribuir a decidir sobre l'esdevenir del planeta des de Menorca, està negant que participar del que decideixen els altres és una forma de col·laborar-hi, de ser-ne responsables. Cada dia, amb el nostre consum i plantejament de vida estem afavorint un o altre model amb les seves conseqüències cap a la resta del món i també cap a Menorca. La consciència que som ciutadans amb dret a opinar, la voluntat d'estar informats i el compromís envers el nostre entorn i el que deixem als nostres infants són els ingredients necessaris per convertir-nos en ciutadania activa i responsable.
---
(1) Segons el Banc Mundial, des de l'any 2008 s'han adquirit al voltant de 56 milions d'hectàrees de terra a escala global, la major part, més de 30 milions, a l'Àfrica. En concret, un 48% del territori agrícola del Congo està en mans d'inversionistes estrangers.
(2) Sabem que set grans bancs dominen el comerç mundial del blat, cereals, arròs i de bona part dels aliments del món.
(3) El cafè és la mercaderia més valorada al món després del petroli. Veure la película Oro Negro.
(4) Informe Mundial sobre desastres 2011 elaborat per la Federació Internacional de societats de la Creu Roja; La Via Campesina, moviment internacional de pagesos d'arreu del món.