De censures i mercenaris

L'altre dia escoltava les paraules a de les grans figures del periodisme nacional, la catalana Rosa Maria Calaf, qui feia unes reflexions molt interessants sobre la professió periodística i també sobre la necessitat de disposar d'uns mitjans de comunicació públics i neutres. Deia Calaf que els mitjans s'han mercantilitzat de tal manera que res no interessa més que els beneficis econòmics. Per damunt, fins i tot, de la veritat que es suposa haurien de difondre. Massa interessos que perjudiquen la professió i que fan que alguns ja parlin de mercenaris. I per açò es suposa que existeixen els mitjans públics. Superats els temps de dictadures i censures, deia Calaf, que els darrers anys que ha viscut a Televisió Espanyola han estat els més objectius i més exemplars, deixant enfora els temps en què no es permetia parlar de "chapapotes". Que en prenguin nota a la CAIB, on companys que tenc per Mallorca ja m'han comentat la nova directriu: a IB3 no es parla de coses que afectin al Govern fins que el Govern en doni consentiment. És açò objectivitat? I mentre Espanya retrocedeix 30 anys, tancament de Mallorca Televisió i Ona Mallorca, que imagin, no tenen gaire amics al Govern i per açò diu adéu. Tot el meu suport a [M] i als meus amics que tot i saber que tanquen, encara no saben quin dia hauran de posar-se a la cua del SOIB... si és que no ens el treuen també! Perquè vist lo vist...