La relació entre música i poesia ha estat constant al llarg de la història. La trobam des del recitat que s'acompanyava antigament amb un instrument musical a la conversió del poema, pensat per ser escrit, en una cançó que el transforma i li dóna un nou caràcter, moltes vegades indissociable ja de la melodia que se l'ha fet seu. La poesia ha estat font d'inspiració tant per als grans compositors de música culta com per als millors cantautors que l'han sabuda transmetre, dotada d'una nova emoció, a partir del seu compromís insubornable. Així, la força de la paraula que, feta poema, poua el significat essencial dels mots de la llengua, es veu enriquida pel llenguatge primordial de la música i per la veu que la converteix, molt sovint, en un patrimoni col·lectiu. En la nostra literatura tenim, entre d'altres, treballs excel·lents de cantautors com Raimon, Lluís Llach, Ovidi Montlló, Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat, o Maria Àngels Gornés des de Menorca.
Ella ha estat la veu, esplèndida, sensible, compromesa, que ha sabut cantar la poesia de Menorca, des de Ruiz i Pablo als nostres dies, amb la puresa i el gust dels millors cantautors. Les seves cançons han aconseguit que molts dels poemes que ha musicat siguin ja indestriables, com apuntàvem més amunt, dels textos que les van motivar i hagin transcendit el cercle, sempre reduït, dels lectors de poesia. Jo he sentit aquest efecte més d'una vegada i, si m'ho permeteu, ho contaré amb una anècdota personal. Amb motiu d'una jornada de conferències sobre Gumersind Gomila, feta a Perpinyà en commemoració de l'aniversari del seu naixement, a la qual anàrem per part de l'IME juntament amb Ismael Pelegrí, vaig tenir ocasió de visitar Cotlliure per primera vegada. Era un matí d'hivern, pentinat per la tramuntana, però d'un aire netíssim que accentuava, gràcies al sol esplèndid, una intensa plasticitat de matisos en la llum vessada sobre el paisatge. Cotlliure és l'escenari de La sorra calenta i, per tant, d'un dels primers poemes de Gomila musicats per Gornés: "A les vuit del matí". Aquell dia la transparència de la llum, la platja deserta, els colors i les sensacions de l'entorn desprenien, als ulls del viatger, tot el perfum del poema. Vaig evocar el poeta, però sobretot i, de forma immediata, se'm va revelar la veu de na Maria Àngels i vaig cantar mentalment "A les vuit del matí" com la millor manera d'expressar tot allò que sentia.
Ara, l'anunci d'aquest nou concert de Maria Àngels Gornés, promogut per un grup d'admiradors, és una notícia excel·lent que ens ha omplert de goig. Record molt bé l'emoció dels seus primers concerts, l'energia que ens transmetien les seves creacions, el gust del seu treball sobre l'obra dels poetes menorquins, la força de la seva interpretació. És la mateixa emoció que he tornat a sentir cada vegada, massa poques per al nostre desig, que na Maria Àngels, tota sola o acompanyada, ha agafat la guitarra i s'ha posat a cantar. Després d'aquells anys intensos, hem tingut altres ocasions d'escoltar-la, com l'homenatge a Gumersind Gomila, al teatre Principal, un petit recital a l'Ajuntament de Maó quan vaig fer una conferència sobre Gomila organitzada per l'amic Antoni Casero, aleshores regidor de cultura, la memorable presentació del disc Entre boires, el concert al pati des Convent d'Alaior (edifici tan mal anomenat "pati de sa lluna"), l'actuació al Consell Insular, la projecció del documental "Els sentits de l'aigua" a Ciutadella i altres, han estat moments inoblidables al llarg d'aquests trenta-cinc anys que la cantant ens ha regalat alguna de les seves actuacions.
No necessitam cap excusa per ni cap circumstància especial per escoltar na Maria Àngels Gornés. La qualitat del seu treball, la permanència de les seves cançons més enllà d'esdeveniments històrics concrets, el valor artístic de la seva obra, ens permeten que en gaudim sempre. Però avui, en aquests temps miserables que corren, serà un autèntic plaer, certament reconfortant, tornar a sentir la seva veu i el seu missatge.