Quan els operaris van arribar al museu no es van sorprendre de l'ordre que van rebre. La jornada laboral començava amb la retirada de la imatge d'Iñaki Urdangarín d'entre la família reial espanyola. No era cap ordre rebuda de la Zarzuela, malgrat que feia poques hores havia emès un comunicat sobre la conducte poc exemplar del marit de la infanta. Potser havia estat només un excés de zel per part del directiu responsable: eliminem la figura d'Urdangarín i així no es vincularà la seva conducta tan poc exemplar amb la nostra monarquia. El cas del duc de Palma no és aïllat. Poques hores abans, des de la Casa del Rei s'havia dit que a partir d'ara informaran de com es distribueixen els milions d'euros que reben anualment dels Pressupostos Generals; fins ara no ho havien fet ¿Troben que ara ho faran per pròpia voluntat o per aturar l'allau de crítiques que comencen a fer-se sentir? Pinten bastos. En les darreres enquestes, per primera vegada, la casa Borbó suspenia. Segons el CIS, en els darrers cinc anys, el nombre de persones que es declaren obertament republicanes a pujat vuit punts, amb un increment molt fort entre els joves. Durant el mateix període, els declarats com a monàrquics han baixat cinc punts. Avui, el 38% es declara monàrquic i el 24% es declara republicà; fa cinc anys era un 43% front un 16%. Com poden veure, el percentatge d'indecisos continua essent alt. Les enquestes del CIS marquen una tendència ja molt pronunciada, no només de pèrdua de suport de la monarquia, sinó de recuperació de la idea republicana. El cas Urdangarín s'emmarca en aquesta fallida. Urdangarín, la seva esposa, la infanta Cristina, i Carlos García de Revenga, secretari de les infantes, ocupaven càrrecs de direcció a l'institut Nóos, una entitat sense ànim de lucre, que feia passar carretades d'euros de l'esfera pública a l'esfera privada. Malgrat que ara es vulgui negar, l'ús per acció o omissió de la corona per omplir-se les butxaques, és un fet evident. Els jutges ens diran, a més, si amb aquestes actuacions s'ha violat la legislació administrativa i penal. La responsabilitat no és només d'aquells que han comès les accions ara denunciades, sinó d'aquells que, en l'esfera pública o privada, política i empresarial, les van acceptar pel seu propi interès, i aquí hi hem de situar a Jaume Matas, però no només ell, sinó també a tots aquells i aquelles que eren corresponsables en l'acció d'aquell govern.