Els grecs ja coneixien 300 anys abans de Jesucrist la gran importància de l'estudi de la música per a la formació integral de la persona, i no sols això, feien exactament el mateix ús d'ella que noltros: pels grans actes i celebracions importants, ells empraven la música al teatre, a les olimpíades, i als actes civils, militars i religiosos, i ja es deia que la música era present a la vida del ser humà des que neix fins que mor així es posa de manifest la necessitat de cultivar i estar cultivat en la matèria per entendre i donar a entendre el que en deim, i podem demostrar que realment ho és, el llenguatge universal per excel·lència.
Abans però dels grecs, a l'antiga Mesopotàmia, XX segles abans de Crist, ja es treballava la música, i ja coneixien els "poders" de la mateixa.
Actualment ningú posa en dubte els grans beneficis que aporta l'estudi de la música, demostrant-se que el jove que de petit s'ha iniciat en l'aprenentatge musical té més bon rendiment escolar i millor expedient acadèmic que el que no ho ha fet, potenciant i desenvolupant les parts del cervell que estan íntimament vinculades a l'aparell sensitiu i sensorial humans.
El músic no sols treballa disciplines com ara la concentració, memòria, coordinació sinó aspectes conductuals i adquisició d'hàbits com ara respecte, silenci, posició del cos, disciplina, posada en escena i obediència, i ubica la música en un lloc privilegiat on l'intèrpret es postula com un medi junt amb el seu instrument per a expressar la música que genera.
Aquesta intel·ligència s'ha d'adquirir a llocs específics com escoles de música i conservatoris. Tot i que aquesta disciplina es treballa als centres educatius des de P-3 i fins i tot des de les escoletes, és cert que no es pot aprofundir en la matèria per manca de temps, recursos i per les diferents aptituds dels estudiants així com l'adquisició d'aspectes tècnics i musicals concrets difícilment avaluables des d'un punt de vista docent, tot i que és realment admirable que l'estudi d'aquesta assignatura hi sigui present fins al batxillerat amb la valoració que es fa cada vegada més de la mateixa per part dels mestres que imparteixen les altres matèries. Un altre lloc on es pot estudiar la música és als conservatoris, on es fabriquen els futurs músics, lloc d'accés obligat per arribar a posseir la titulació musical adhient, però que té una certa limitació d'edat i de nivell, és dir, per accedir al conservatori s'ha de tenir entre 7 i 11 anys, sinó s'ha de fer una prova d'accés i de nivell per accedir-hi si tens la intenció de cursar estudis musicals reglats per tal d'accedir a cursos superiors i fer-hi carrera segons aptitud i capacitat; sens cap dubte també és una gran sort disposar del conservatori que tenim a Menorca, recordo perfectament quan vaig començar a estudiar música sols s'oferien quatre instruments, i això ha canviat molt positivament. Però… que feim en el cas dels adults o gent que vol estudiar música però no arribarà a tenir prou nivell o no voldrà accedir a un conservatori, o són massa petits i encara no saben si volen fer la carrera o sols volen estudiar música per hobby? En aquest cas és a una escola de música que s'ha d'assistir a classe, que tot i que és un lloc que està obert a tothom, això no vol dir que no hi hagi un nivell alt d'exigència, sino més bé una adaptació programàtica a la voluntad i capacitat de l'alumnat, i sobretot donar-li a entendre a l'alumne la importancia del que està fent i ajudar-lo a adquirir hàbits d'estudi diari que el farà treure un bon rendiment de les lliçons apreses, i mitjançant actuacions en públic aniran adquirint seguretat i confiança per a la correcte interpretació musical i mostra del treball realitzat a les aules.
Realment és a una escola de música on tothom pot aprendre música, és per això que també hi assisteixen a diferents escoles de música persones amb necessitats educatives especials: nombrosos discapacitats intelectuals, i mitjançant l'aplicació de metodologies adaptades a ells s'aconsegueixen resultats realment sorprenents, així com determinades persones amb diferents graus d'autisme, invidents (casos sorprenents com els de músics de la importància de Antonio de Cabezón, Pablo Bruna, Johann Sebastián Bach, i més recentment Helmut Walcha o Stevie Wonder per exemple, que tot i el seu problema no els ha impedit ser uns grans músics) fillets hiperactius o amb dèficit d'atenció i inclús casos de superdotats on el paper de l'educador pot ser determinant per a ajudar a un fillet a arribar a ser músic.
També es treballa molt intensament en el camp de la musicoteràpia i sobre els beneficis de l'estudi de la música en determinades patologies com malalties mentals i degeneratives com és el cas de l'Alzheimer, que tant pot evitar que es desenvolupi l'enfermetat com parar el procés i mantenir una activitat cerebral normal segons les circunstàncies.
Un altre aspecte és el resultat de l'estudi de la música en quant a la superació personal, motivació i satisfacció, i com diu un amic meu: 'la música no salva la vida però la fa de millor qualitat', i és agradable poder contribuir a que els nostres alumnes vagin adquirint aquest coneixement i experimentin aquesta alegria de compartir la música.
Que la música vos acompanyi!