L'Estat del Benestar, Quo Vadis (2)
n Les retallades econòmiques que s'estan manifestant darrerament en tots els sectors de la nostra societat, són més aviat manifestacions ultra-conservadores que darrera d'unes previsions neoliberals amaguen la veritable política burgesa i conservadora de aquest model que es vol implantar, el model de la privatització.
De la nostra situació actual de crisi, derivada en part, i culpa, d'aquest esgotament de model econòmic, basat sobretot en aliances establertes entre el nostre país i Europa, cabria destacar precisament l'aliança entre la burgesia financera i els estats membres de la Unió.
La insuficiència de l'estat del benestar i de la protecció social a Espanya no són conseqüència de la crisi, sinó una de les causes d'aquesta. Fa més de cinc anys que es venia dient que els desequilibris socials en l'estat del benestar s'estaven produint a Europa, i sobretot en despesa social. És per això que malauradament, el cicle expansiu de la nostra economia espanyola, que ha començat cap el 1995 no es va acabar d'aprofitar per a la millora de les prestacions socials, i d'aquesta manera acostar-nos més a Europa, sinó que la tendència va ser a l'invers.
Precisament, i malauradament, els governs socialdemòcrates de la Unió Europea, no van col · laborar a la continuïtat de la política de l'Estat del Benestar que han construït d'acord amb la distribució de la bona productivitat econòmica dels seus països, i a la distribució de les seves riqueses en benefici dels sectors de la societat més fràgils. Les seves influències de poder no han aguantat aquesta crisi financera, i els mercats els han guanyat la batalla ideològica. La influència de la conjuntura actual, fa que les polítiques com a conseqüència de la pressió dels mercats, intenta externalitzar la responsabilitat de desenvolupar unes polítiques impopulars.
Per tant la pressió dels mercats el que fa, és protegir-se i el que diuen és que s'ha de reduir el dèficit i el deute públic, cal reduir els salaris, reduir despeses públiques en sanitat, educació, transport etc, etc.
Sobre el 2010 es produeix un alt índex d'aturats arribant a la xifra de més de 4.000.000, això fa que es perdin poder adquisitiu dels aturats, en aquests moments la dramàtica situació fa que gairebé cinc milions de persones no trobi feina en el nostre país, afectant la vulnerabilitat dels joves, dones i la població d'immigrants. Amb aquestes circumstàncies podem afirmar que Espanya és com un país malalt, al qual si tan sols se li administra un tractament ni els antídots adequats, doncs això mateix és proposat pels mateixos que han causat la malaltia.
Desgraciadament, els últims anys de govern socialista, ens ha demostrat la fragilitat en què un partit social demòcrata és capaç de debilitar l'estat del benestar conquistat, quan són capaços els social demòcrates espanyols de plantejar la debilitat dels convenis col · lectius, congelar les pensions, retallar la despesa pública social, etc, etc, com a conseqüència segons ells, de la pressió dels mercats financers, l'únic que estan aconseguint és posar-se al costat de les polítiques dels tecnòcrates neoliberals.
Manolo Lora
Maó
----------------------------------------
Sin radiadores por la edad
El lunes 16 de este mes fui a la oficina de Endesa Energía SAU sita en el Cós de Gràcia nº 75 de Maó par adquirir dos radiadores. El precio de dichos radiadores ascendía a 700 euros más 100 euros por la instalación. Los radiadores son para mi padre de 86 años. Después de haber hecho todo el papeleo (fotocopia DNI, certificado renta 2010, movimiento de los últimos tres meses en su cuenta y certificado de la entidad bancaria conforme cobra pensión, me llaman a casa diciéndome que lo sienten mucho pero que ha sido denegada la solicitud de financiación a 18 meses por ser demasiado mayor.
Mi padre goza de muy buena salud y se jubiló a los 79 años como albañil obligado por una inspectora de trabajo.
¿Es posible que Endesa decida cuál es la esperanza de vida de una persona?
Santiago Escandell Atienza
Es Castell