I ara toca ser súbdits

L'altre dia vaig sofrir un atac de ràbia veient les notícies. I mira que no m'afecta. Bé, de moment, ja hi ha campanes que sonen per aquí... Resulta que a Madrid, els 'madrileños' han d'estar agraïts al seu ajuntament per tot el que els dóna. I vaig pensar: "Ostres, no paguen impostos?" Perquè pel que va dir la nova batlessa, Ana Botella, sembla que no. Però sí, els madrilenys paguen els seus impostos, com tothom, perquè acostuma a ser la manera que té el contribuent de contribuir ( i valgui la redundància) amb les administracions. Però sembla que la exprimera dama (càrrec "honorífic" que li ha servit de trampolí, i bé que ho ha aprofitat) no en té prou, i ha pensat que els ciutadans, que han d'estar molt, molt agraïts, han de fer més. I com? Fent de voluntaris, a biblioteques públiques, en serveis a la comunitat. A canvi, més aturats, perquè la bibliotecària no farà falta, no? Crec que aquesta senyora encara no sap que el seu sou surt de la vaga butxaca ciutadana. I si vol voluntaris que pregoni amb l'exemple. Només llavors podrà demanar col·laboració. Es pot plantejar, amb molts matisos, però no des de la prepotència, i més sabent les mesures antisocials que neixen a Madrid i s'estenen a la resta del país. Els temps dels súbdits són passats, aquestes idees per subordinar a la classe obrera mentre Ana Botella cobra d'ella no em semblen gaire afortunades.