Ja fa unes setmanes que "Público" viu una situació que deixa a l'aire la seva continuïtat. De fet, ja s'ha reduït considerablement la seva versió en paper. Quan va aparèixer, fa uns quatre anys, el vaig saludar en aquesta mateixa columna. No podia ser que "El País" tingués l'exclusiva de la premsa progressista, era un contrasentit tan gran! No és que "Público" sigui el "Pravda", ni fa cap falta, però ens permet ampliar el ventall de visions sobre allò que passa al món. "Público" va aparèixer com una veu més a l'esquerra, més interessada en les qüestions socials, medioambientals i amb una certa estètica republicana. És cert que mai no ha deixat de ser un diari a prop del sistema, però també ho és que ha sabut obrir el seu objectiu per abastar els moviments socials que es desenvolupaven enllà la política, enllà del que seria l'esquerra oficial. Per altra banda, la nòmina d'articulistes, diversa, aportava una altra lectura de la realitat. "Público" viu la crisi econòmica com la majoria de persones i empreses, i, a més, viu aquest temps de transformació de la premsa escrita i el desenvolupament de la transmissió d'informació i coneixement a través d'internet. La democràcia és la pluralitat, la diversitat de perspectives en la lectura del nostre món. Cada veu que s'apaga és una pèrdua. Durant aquests anys, "Público" ha estat una plataforma eficaç contra el conformisme i la resignació, ha aportat informació contextualitzada i reportatges actuals que no hem pogut veure en altres mitjans, ha estat en primera línia contra la corrupció política, en primera línia a l'hora d'informar des de la independència sobre els grans esdeveniments internacionals. És cert que no sempre he estat d'acord, com a lector, en el seu enfocament, no hi he estat davant una certa inèrcia a justificar la visió eurocentrista del món. Defensar la seva continuïtat no ha de voler dir combregar amb la seva línia editorial, vol dir defensar una de les poques veus generalistes, amb vocació de gran mitjà, capaces de sortir un poc del botador, moderadament agosarades en aquests temps de la veritat dictada.