La publicació de l'enquesta del CIS sobre intenció de vot al Regne d'Espanya presenta alguns aspectes sorprenents, especialment pel que fa a la ubicació ideològica de les persones enquestades. Algunes d'aquestes curiositats presenten un caràcter general, però d'altres poden ser directament d'aplicació a les Balears, o a alguna de les illes en particular.
Com a dinàmiques generals, no ens sorprèn la comparació entre les Balears i Espanya sobre on se situen, ideològicament, les persones enquestades. El Regne d'Espanya, en el seu conjunt, seria en conjunt –suposant que alguna cosa s'hi pugui analitzar en conjunt – una societat més aviat de centreesquerra. De fet, la minoria més nombrosa és la dels que es consideren de centreesquerra (40%), lleugerament superior al percentatge d'enquestats que es consideren de centre (38.9%). El percentatge de dretans els queda considerablement per sota. Espanya, per tant, seria un país de centreesquerra… on, curiosament, la gent dóna el seu vot a un partit que s'autoqualifica de centre-dreta (de vegades pens que molt benèvolament): el Partit Popular.
Les dades haurien de fer reflexionar, fonamentalment, a aquells que pretenguin captar els vots del centreesquerra i de l'esquerra. Perquè aquí s'hi observa una clara disfunció que, per descomptat, no es pot atribuir a la gent. La gent ja sap què vota i per què. De la mateixa manera que sap on es considera dins l'eix ideològic i les raons que l'hi porten.
A les Illes Balears, en canvi, observam un grau molt superior de coherència: només un 28.5% dels enquestats es consideren a si mateixos de centreesquerra, mentre que un llarg 40% s'autodefineixen, ras i pla, com a de centre. Allò que predomina entre els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers és el centrisme.
Però, curiosament altra vegada, no hi ha cap força política que reclami per a si el centre (que no la centralitat, que seria un altre concepte) que tengui l'hegemonia que suposadament hauria de tenir.
De la comparació entre partits, resulta curiós –i potser hauria de fer pensar també els dirigents de les diferents forces polítiques- que Gent per Formentera o el PSM se situïn, des de la percepció dels seus votants, més a la dreta que no el PSOE (moltíssim més que no el PP, per descomptat).
També trob curiós el lapsus que, pens, deu confondre Gent per Eivissa amb Eivissa pel Canvi. Amb tota la sopa de lletres que impregna la política eivissenca, de tota manera, no em sorprèn que, a l'hora de realitzar un sondeig es pugui patir un lapsus d'aquestes característiques. Però no té cap altra explicació possible el fet que la suposada ExC quedi més a la dreta que el PSM i que GxF (exactament al mateix nivell de centreesquerra que Esquerra Republicana) i, en canvi, els seus espònsors principals quedin escorats radicalment a l'extrema esquerra. Són aquestes dades les que em duen a pensar que allà on l'enquesta diu Eivissa pel Canvi realment volen dir Gent per Eivissa.
En condicions lògiques i normals, vull dir regulars, hauríem de suposar que l'insularisme de centreesquerra, o centrista, a Eivissa té molt de camp per córrer. Tret que es caigui en un tipus de paradoxa com l'espanyola, i els eivissencs centristes i insularistes s'apuntin al Partit Popular.
Qui es demana "què hem fet per merèixer això" hauria de començar per demanar-se si l'oferta que es fa, des de les diferents formacions polítiques, als electors, s'ajusta a allò que la gent desitja. En qualsevol cas, un quaranta per cent de gent de centre i un insularisme que tot indica que és ben viu entre nosaltres haurien de ser arguments suficients per impedir –a l'única part de la Història que podem canviar, que és el futur- el rumb polític del conjunt de les Illes Balears.