Avui, na Nura m'ha fet un qüestionari; crec que es tracta d'algun treball de l'assignatura d'anglès. Les preguntes versaven sobre el nostre temps infantil (anys seixanta, per situar al lector). Què jugàveu al carrer...? és clar que sí! Què anàveu a escola a peu...? i com hi havíem d'anar, si no? Què visitàveu freqüentment els avis... no podia ser d'altra manera! També m'ha demanat pels nostres jocs infantils. Els d'aquelles generacions tindrem els mateixos: futbol terra, a quedu, a pisquietos (pies quietos), a simar, a cavall, a amagar en totes les seves modalitats, a dins i fora, a ali-babá, a ple... qualsevol carrer era bo per jugar. No li he explicat altres diversions que podríem fer entrar en l'apartat de joc o prova esportiva. Me'n record que teníem a prop de casa dues coves: una era sa Cova de ses Àmfores, que vam colonitzar quan deixà de servir com a discoteca i l'altra era sa Cova de sa Pólvora, que era molt llarga i plena d'amagatalls. Hi passàvem hores. Una altra activitat que ens agradava era la d'anar a robar pèpits (que són els ametllons en estat de creixement), i manàvem bastant arreu el nostre barri d'horts i vinyes. No puc oblidar que quan venia la primavera solíem sortir a cercar nius i contribuíem així a la fallida d'alguna espècie animal. Els moixos també anaven esquius per aquells carrers dels afores de Ciutadella, quan Ciutadella acabava on ara ja és el centre. Una de les activitats que ens apassionava més eren les guerres amb els ranxos veïns. Cada carrer tenia el seu grup d'al·lots. Sempre n'hi havia algun de més llançat que envidava els altres a una batalla campal. Ens trobàvem al lloc decidit i començaven a volar pedres a ferir; aquells encontres solien acabar malament, fins que els pares s'hi van haver de posar. Aquestes diversions també formaven part dels nostres jocs. Ho he dit per completar l'enquesta, no sigui que la mestra d'anglès es pensés que son pare de na Nura és un sant. El món infantil te les seves pròpies regles. Ho dic quan alguns milers d'al·lots i al·lotons s'estan vestint ja amb el mono mecànic, gorra de llana negre, cara encarbonada ... i preparen el seu arsenal per avui capvespre. El dijous jarder prest canviarà de denominació per dir-se The day of the mecanic.