Les dues Menorques

La construcció de la Costa de Ronda, a Maó, durant l'any 1967 va representar una important millora de la xarxa viària del municipi, en concret de la zona portuària amb la zona industrial, i de la resta de l'Illa. Poc devien pensar els treballadors de l'obra que l'excavació del terreny seria providencial quasi 50 anys després per poder conèixer un poc més la història de la Menorca medieval. En efecte, l'any passat es va descobrir una necròpolis a la part superior del talús de la referida costa, gràcies a l'erosió que el terreny ha sofert durant cinc dècades. L'anàlisi científic de les restes dels tres esquelets recuperats ha permès constatar que eren tres fillets, de sis a dotze anys, que van pertànyer als primers pobladors de l'Illa després de la reconquesta d'aquesta pel rei Alfons III, que va posar fi als 400 anys de dominació islàmica. No molt enfora d'allà i durant la construcció d'un vial a la quarta fase de POIMA el maig de 2005, es va localitzar a Cornia una 'maqbara' de la Manurqa oriental, és a dir, un cementeri islàmic on s'hi havien enterrat persones adultes i menors que van viure els anys més propers a l'època dels tres fillets cristians localitzats a la Costa de Ronda. L'estudi de les dues mostres de població ha permès aprofundir un poc més en el coneixement dels menorquins islàmics i els seus successors cristians, que fa 825 anys van ser protagonistes d'una època de canvis.