La concessió del 44è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Josep Massot i Muntaner (Palma 1941) −escriptor, historiador i director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat− és una excel·lent notícia perquè ha reconegut un dels referents més sòlids de la cultura catalana des de qualsevol dels àmbits geogràfics que es contempli i des de qualsevol de les diverses disciplines humanístiques que, entre la investigació i l'edició, només una mirada com la seva pot abraçar amb rigor, saviesa i compromís. Menorca, d'una manera particular, pot compartir aquesta satisfacció per tota la generositat que ha rebut de qui, el dia mateix de la constitució de la Secció de llengua i literatura de l'Institut Menorquí d'Estudis, el 8 de març de 1986, va ser-ne proposat com a membre honorari al costat de Francesc de B. Moll −el 3r Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el 1971− com a president d'honor de l'IME, càrrecs ratificats l'11 de juny del mateix any.
La presentació, a l'Espai Mallorca de Barcelona el 15 de maig del 2009, de Menorca dins el dominó mediterrani (1936-1939) −obra que Josep Massot va dedicar íntegrament a la nostra illa en un dels temes, el de la Guerra civil, de què ell és un dels màxims especialistes− em va donar l'oportunitat de contemplar aquest savi mallorquí des de la perspectiva menorquina i, més en concret, de la seva institució cultural més destacada pel que fa a la recerca, la difusió i la projecció de la realitat illenca, l'Institut Menorquí d'Estudis, per més que Josep Massot ha estat present, com a conferenciant, a gairebé totes les tribunes de Menorca, des de l'Ateneu al Cercle Artístic. Ara, a manera d'agraïment a qui ha rebut el més alt guardó de les lletres catalanes, voldria compartir-ne la informació sintètica que hi vaig oferir per fer memòria col·lectiva de la generositat cultural de què Menorca li és deutora.
Així, llavors vaig destacar que «ja l'any 1987 visitava per primera vegada l'illa per presentar el monogràfic menorquí que ell havia impulsat de la revista Randa. Aquest núm. 21, a més, s'erigia en la primera gran presentació miscel·lànica de l'IME. El 1992, Randa acollia les actes de les jornades celebrades un any abans sobre Antoni Febrer i Cardona i la cultura de la Il·lustració, la primera pedra d'un magne edifici cridat a subvertir el coneixement de la cultura catalana de les primeres dècades del segle XIX, les anteriors al moviment de la Renaixença. El 2001, deu anys després de l'any en què també es va homenatjar a Menorca Jordi Carbonell, el redescobridor del que ell mateix va anomenar "el període menorquí de la literatura catalana", l'edició de l'Institut d'Estudis Catalans del Diccionari quadrilingüe febrerià va ser la base del projecte de l'edició de l'obra completa d'Antoni Febrer i Cardona, dirigida per Maria Paredes. Un cop més, al costat de l'IEC i de la UIB, es comptava amb el recolzament de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat i del seu director, Josep Massot, per editar el gruix de l'obra literària i pedagògica de l'humanista il·lustrat maonès.
Mentrestant, Randa no només continuava amb altres monogràfics (com el 45, Cultura a la Menorca dels segles XIX i XX) −alhora que els monogràfics de Serra d'Or (de 1991, Menorca actualitat, i 2002, Menorca, avui) actualitzaven el llegat del mític del 1964 (Menorca ahir i avui)− sinó que, l'any 2008, es va produir el bot qualitatiu gràcies al qual la prestigiosa revista, en el seu núm. 60, va ser editada en col·laboració amb l'IME, tot avançant-se al que es vol que sigui una edició interinsular.
Les coedicions de llibres han seguit el mateix camí ascendent, el que ens condueix al llibre Menorca dins el dominó mediterrani (1936-1939). Abans d'ell, i gràcies a la voluntat de normalitat amb què treballa Josep Massot, gràcies a la normalitat que ell crea, obres destacades dels germans Rubió i Tudurí, de Josep M. Quintana, de Miquel Àngel Casasnovas i de Maria Paredes, entre d'altres, han circulat dins tot el nostre àmbit cultural. D'aquí la coherència que l'obertura del curs 2006/07 de l'IME es fes sota el signe de la col·laboració amb l'Abadia de Montserrat.
Al costat d'aquesta ingent actuació, cal, tanmateix, valorar de manera destacada la que es desprèn de la seva activitat investigadora, gràcies a la qual Josep Massot és un dels referents primers a les nostres illes, la universitat de les quals no debades el nomenà el 1999 doctor honoris causa pel gruix de la seva obra sobre literatura popular, història de l'església, guerra civil i història de la cultura –de la llengua i la literatura− contemporànies, des d'un gran eix –Mallorca i el conjunt de les nostres illes−, contemplat des de la visió més àmplia i rigorosa de la cultura catalana dins els seus contextos internacionals.
I és aquí on Josep Massot i Muntaner ha fet aportacions de primer ordre al coneixement de la realitat menorquina. Per açò, anys enrere, parlant de Els intel·lectuals mallorquins davant el franquisme, ja vaig assenyalar el doble interès que, per a un públic menorquí, pot tenir el seguiment de les publicacions de Josep Massot. "el primer ens situaria en un marc global d'acord amb el qual aquesta obra podria ser llegida com a referent metodològic capaç d'engrescar estudiosos menorquins que es centressin de manera sistemàtica en l'estudi que giri al voltant de la guerra civil a la nostra illa, ara que encara resten testimonis d'aquells fets històrics interpretables ja amb distància crítica i desapassionament objectiu. El segon, més particular, ve donat pel fet que Josep Massot, tot i haver fet de Mallorca el centre de les seves recerques, n'ha eixamplat, en la mesura de les possibilitats documentals i bibliogràfiques, el radi fins a abraçar el conjunt de les Illes."»
Aquestes paraules del 2009 només apuntaven les dades i les dates més rellevants de la relació entre Josep Massot, d'una banda, i Menorca, de l'altra. El resultant, ingent i valuós, és la presència de l'illa en obres de referència com els XXI volums de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que ha catalogat i editat, o com en les sèries Escriptors i erudits contemporanis i en els múltiples volums d'història cultural i de la Guerra civil. Encara més: gràcies a ell, la bibliografia menorquina s'ha enriquit i s'ha estès amb l'edició, oberta, de l'obra de l'il·lustrat Antoni Febrer i Cardona i monografies d'investigadors actuals de gran valor acadèmic. I aquestes tasques d'escriptor i d'editor, les ha complementades, com a director de les revistes Randa i Serra d'Or, obrint-ne les portes a col·laboradors menorquins. La realitat de coneixement que Josep Massot ha creat i la que ha contribuït a crear l'honora i ens honora: és per açò que ara que li ha estat reconegut aquest honor al nivell més alt, li volem fer arribar l'enhorabona i l'agraïment més sentits.