Escrit humorístico-filosòfic probablement no tan frívol com sembla
Voldria començar aquest article -format per una suma de reflexions- donant les gràcies a l'ànima del gran humorista Groucho Marx, sense la influència del qual difícilment l'hauria escrit.
És possible que algun lector -hi ha gent de tota mena i el món el feim entre tots- es plantegi si val la pena reflexionar. Però qui és capaç de plantejar-s'ho és, poc o molt, una persona reflexiva: no deixa de ser fruit d'una reflexió plantejar-se si val la pena reflexionar. A més de ser, igualment, una invitació a seguir reflexionant. Per associació d'idees, ara em ve a la ment el cas d'aquells que se'n riuen de la filosofia i no s'adonen que riure-se'n és, en certa manera, una forma de filosofar. Bé que de ben curta i baixa volada, açò sí.
Per altra banda, podem viure sense reflexionar? Jo diria que no. Del que es tracta, ja que no podem evitar de fer-ho, és que ens esforcem per reflexionar amb correcció, cosa més difícil i complicada del que sembla a primera vista, no és ver? I si creuen que no, s'ho haurien de fer mirar, senyors lectors.
Tornem-hi: Val la pena reflexionar? I per a què serveix? Jo estic convençut del tot que reflexionar serveix per a molt, però... I per què no m'estalvien l'esforç, lectors pacients, i es posen vostès mateixos a reflexionar sobre les virtuts del fet de reflexionar? Hi sortiran guanyant. I a més, els de confessar que ara -que sóc a Barcelona- allò que realment em ve de gust -en tost d'escriure- és veure per internet què diu el 'Menorca' d'avui.
Amables lectors, si han tingut la paciència d'arribar fins aquí, hauran pogut veure que, entre altres coses, reflexionar serveix, com en són la prova aquestes línies, per a omplir de text l'espai d'un article i satisfer la vanitat de veure com 'es Diari', benèvol, ens el publica.