En el capítol anterior, el conseller de la cosa es volia estalviar tant la llicència com el projecte d'un canvi d'ubicació d'aparcament, aprofitant l'experiència professional d'un sense papers local. El nostro espia l'observava sorprès, amagat en la seva disfressa de directiu de Bankia, uns individus que, com ja se sap, continuen al marge de la llei gràcies al coberxo del govern. Però tot açò succeïa ja fa una setmana.
– Quina feina més difícil que m'han encomanat! –va exclamar na Socorro, assessora del conseller–. Pura artesania lingüística!
– I precisament a tu, que vas treure un 3 sobre 14 a la selectivitat! –li va envelar na Nataixa, ara auxiliar de tercera per repressió política, que es veu que avui no estava de bon humor.
– Però jo he arribat a assessora de conseller i tu no –li va replicar na Socorro mentre s'allisava la falda–. Però per una vegada me podries ajudar. Mira, he de repassar totes les cartes, informes i notes internes... que ha rebut el govern de les Colònies d'Ultramar aquests darrers mesos...
– Amb la incontinència dels nostros polítics, açò vol dir un caramull de papers! –va respondre na Nataixa mentre es posava les mans al cap.
– I tant –va reconèixer na Socorro–. Però és una feina molt important, d'alt interès nacional. I no et pensis que ha estat idea del conseller...
– A no? –va interrogar na Nataixa, definitivament interessada per aquella feina i conscient que estava penetrant en els serveis d'intel·ligència del règim.
– No –va respondre na Socorro rallant tan fluixet com podia–. Ve de Madrit, d'aquell que més comanda a pesar des conco Asnar, que ara li ha agafat mania...
– Ah! –va exclamar na Nataixa dedicant una mirada al nostro espia, que ja l'estava rondant. Avui l'homo anava disfressat una altra vegada d'interventor alemany, amb el seu vestit negre. I ja és sabut que a les dependències dels governs espanyolistes, quan en judiquen un, siulen i fan veure que no existeix.
– Mira –va continuar na Socorro, simpàtica com sempre que havia de menester ajuda–, ho hem de llegir tot i allà on surti el verb intervenir o la paraula intervenció, els hem de substituir per unes altres...
– Vam si ho he entès –va respondre na Nataixa mentre allunyava l'espia amb una manotada–. Si trob escrit "La banca espanyola ha estat intervinguda per Europa"...
– Ho hauràs de baratar –va continuar na Socorro–, per exemple, per "En Recoi ha aconseguit controlar Europa". També ho podries baratar per "Gran èxit de Recoi a Europa". Ja pots veure que no és difícil.
– No, sembla que no –va respondre na Nataixa sense poder amagar les rialles i acceptant per una vegada una aproximació de l'espia–. I si trob, i és un altre exemple, "La intervenció dels bancs l'haurem de pagar entre tots", què he de posar?
– En aquest cas... –va replicar na Socorro mentre es gratava el braç pensant la resposta–, ho hauries de canviar per "La premsa canallesca sempre diu mentides".
– Idò sí que és fàcil! –va respondre na Nataixa–. Qui ho havia de dir que fos tan bo de fer amagar la realitat! I açò és tot? –va afegir mentre intercanviava una mirada potser massa tendra amb l'espia.
– Mem! –va exclamar na Socorro– Hi ha una altra paraula que tampoc no agrada gaire al gobierno. I és rescat i rescatar. Però no en el sentit que et penses, sinó en el sentit d'humiliar la nostra nación nación. Per exemple: "Europa obligada a rescatar l'economia espanyola, a la vista que el seu govern no se'n surt".
– Què fort! –va replicar la russa–. I així, en aquest cas, què hauríem d'escriure?
– És de manual, Nataixa –va respondre na Socorro, que es creixia per moments–. Ho hauràs de canviar per "Europa és rendeix davant l'eficàcia d'Espanya, que no para de donar lliçons de bona economia... i per açò li regala un crèdit de 100.000 milions d'euros".
– És fantàstic –va respondre na Nataixa–. Deixa'm provar ara a jo... Per exemple: "Espanya ha malversat tants de doblers en obres estúpides, en corrupció i en especulació immobiliària, que finalment l'han hagut de rescatar".
– La trob més tost excessiva, aquesta –va dir na Socorro una mica desorientada–. Però la podries baratar per: "En Tsapatero va esfondra la gran nación espanyola".
– No sé si és ben bé açò –va replicar na Nataixa, a la vegada que es girava i li deia a l'espia, que se li havia aferrat: "Prou!"–. Però posem un altre exemple, Socorro: "Els interventors alemanys controlen l'Espanya rescatada, perquè amb tant de xoriço manyuclant la caixa, estava a punt d'enfonsar l'euro".
– La roja, la roja! –va exclamar en aquell moment el conseller de la cosa, que acabava d'entrar al despatx–. Este año vamos a dar un palo al futbol europeo, aunque tengamos que hacerlo con jugadores catalanes!
I no haureu de menester que us ho tradueixi perquè, gràcies al govern de les Colònies d'Ultramar, finalment podreu aprendre a rallar en castellà. Uf, ja era hora!