A l'Informe «No es un juego: la especulación frente a la seguridad alimentaria» investiguem per què els mercats financers, que haurien d'ajudar els qui conreen i processen els aliments, s'han convertit en una amenaça potencial per a la seguretat alimentària mundial.
Els mercats agrícoles són arriscats, ja que depenen de factors tan capritxosos com el sol o la pluja, i molt inflexibles, ja que un augment de preus no es tradueix de manera immediata en una producció més elevada ni una baixada de preus es tradueix en una demanda més gran d'aliments. Això exposa els productors i els compradors a un risc de preu significatiu. Per contrarestar aquest risc es van crear els anomenats mercats de derivats o futurs agrícoles, en els quals s'especula sobre el preu de les primeres matèries agrícoles amb l'objectiu d'establir un preu en el futur que doni seguretat als qui conreen i processen els aliments.
Com funciona aquest mercat? Un agricultor acorda amb un especulador la venda de la seva collita de blat a un preu fix abans que es faci la collita (i a vegades, fins i tot, abans de la sembra). L'acord es fixa en un contracte. L'especulador pot guanyar o perdre en funció de si s'apuja o s'abaixa el preu del blat respecte al que ha acordat amb el productor en el moment de la compravenda, però està disposat a assumir aquest risc a fi d'obtenir benefici.
La crisi de les hipoteques subprime (de risc) del 2007 va fer que nombrosos inversors busquessin nous mercats per a l'especulació i que entressin així en el mercat de primeres matèries agrícoles. Aquests inversors, amb el seu enorme poder de compra, provoquen que els preus dels aliments es comportin de manera distorsionada i imprevisible.
Quines conseqüències té aquesta especulació sense control? D'una banda, la imprevisibilitat dels preus deixa indefensos els petits productors i comerciants d'aliments. De l'altra, també afecta els consumidors i especialment les persones pobres ja que són les que destinen fins a un 75% dels seus ingressos a la compra d'aliments.
Cal més transparència: s'ha d'informar les autoritats nacionals sobre totes les transaccions de derivats de primeres matèries. Tots els participants han de donar informació mínima sobre la seva actuació i sotmetre's a certes limitacions. I tots els acords s'han d'efectuar en plataformes transparents. A més, s'ha d'avançar cap a una regulació adequada: s'han de fixar noves regles per establir les funcions útils dels mercats de derivats agrícoles i evitar que l'especulació excessiva impulsi la volatilitat dels preus dels aliments. Els Estats Units, la Unió Europea i el G20 haurien de coordinar les seves respectives reformes dels mercats de derivats agrícoles perquè funcionin de manera efectiva per als grups d'interès més importants: productors i consumidors d'aliments.
___________________
* Article publicat a la revista "IO", núm. 24, maig 2012. Agraïm a Intermón la gentilesa d'autoritzar la seva redifusió. L'informe de referència, elaborat per Marc-Olivier Herman, Ruth Kelly i Robert Nash, es pot consultar i descarregar al web www.intermonoxfam.org/estudis.