Encara amb la imatge ben fresca a la memòria de la família i les vaques de Son Gornesset, tornam reprendre la caminada per endinsar-nos a la part del Camí Reial on es fa més intima la comunió amb el paisatge i la natura.
Mentre baixam, el camí fa paret mitgera a l'esquerra amb tanques de Son Gornesset i Algendar, per la dreta són de Biniatrum Nou, Son Gornés i la Beltrana. El passeig és ombrívol i tranquil. Fa un parell d'anys, fent aquest mateix trajecte topàvem amb moltes erugues peludes que es despenjaven de les alzines amb un filet de teranyina gronxades pel vent, enguany no n'hem vistes, potser encara tindran raó els que afirmaven que la plaga afluixaria acabat el cicle!
A la vora del camí trobam una figuera, i més endavant un magraner, ni ben agre, ni massa dolç, que "en verd, en verd, ja es mengen ses magranes", diu en Miquel de Santa Bàrbara. Veim un trosset enjardinat, a la vora esquerra. En aquest punt, dia 2 de juny del 2002, hi va morir, per causes naturals, un jove ciutadellenc que feia la ruta amb velo, la seva família hi ha duit molts ramells i rams de flors.
Veim un ullastre que la soca ha formant un angle recte, com si fos un banc natural. Hi ha indicadors de la ruta cicloturista entre Ferreries i Ciutadella. A tot el llarg del camí, i encara més als trossos més ben conservats, es veuen les trencades originals de pedra que desvien l'aigua de pluja cap el costat per evitar que el rossec provoqui xaragalls en el camí.
Veim unes tanques d'ordi de Biniatrum Nou, que per la paret de ponent fan mitgera amb Son Gornés, que un poc més allà ens ofereix a la vista els plans segats de poc i la creu, a la mitgera del camí, en memòria del missatge mort per un llamp. Al fons un bony de canyes mostra l'existència d'un pou.
A l'esquerra les tanques veïnes encara són de Son Gornesset fins molt avall, inclòs el canal on hem anat a menar les vaques, que va del Camí Reial a la mitgera amb Algendar Vell.
Camina que caminaràs, arribam al primer portell dels dos que delimiten el tros de camí corresponent a l'Associació de Veïns, entre alguna flor altiva d'espaseta i els ocells que canten harmoniosament dins aquesta tirada més tost ombrívola. Passat el segon portell comença el tros de Camí Reial a càrrec dels voluntaris de la Creu Roja. Veim un ullastre gros a l'esquerra, amb les branques aplanades que s'obren en tots els sentits, com un paraigua invertit, deixant un buit de rama a dintre. Just a la vora hi ha la mitgera de Son Gornesset amb Algendar Vell. Un poc més envant, a la dreta, fa la mitgera entre Son Gornés i la Beltrana.
LA BELTRANA
Deixam el Camí Reial per guaitar sobre el present i el passat de la Beltrana, un lloc de 75 quarteres que té uns quants antigots prehistòrics i feia mitgera amb Algendar Vell, Sobrevell, Sant Joan, Son Bell-lloquet Nou i Son Bell-lloquet Vell. Avui en dia està dividit en múltiples parcel·les que acullen horts, cavalls, casetes i xalets. Les seves cases, com les de Son Gornés, tenen l'accés pel camí del barranc d'Algendar, i encara que el maig passat l'herba hi creixia abundant pels seus voltants semblen en bon estat, al contrari que els antics boers amb la teulada caiguda.
Rosendo Pons Cardona i Catalina Morlà Gomila el van menar de 1949 a 1979, i el seu fill Bartomeu Pons Morlà de 1979 a 1990. Amb n'Antònia, filla d'en Rosendo, hem reviscolat velles fotografies, com les de les famílies paterna i materna, que eren deu germans a cada una.
Amb en Tomeu recordam la Beltrana d'abans. Quan hi entrà en Rosendo el senyor era Antoni Vila Mayans, però no hi havia casat de senyor, ja que en tenia a Son Gornés, com hem vist. En aquell moment hi havia trenta demanadors (pretendents a ser-ne pagesos amitgers), el matí que van anar a rallar amb el senyor era dalt un pi, tenia cinc homes que n'esporgaven, als que mostrava com ho havien de fer.
Son pare d'en Tomeu sembrava blat, fins que el senyor li va dir: "si ho haguessis sembrat d'ordi i xivada hauríem tret el doble", sortia més a compte comprar la farina que sembrar blat. Era l'època que el camp de Menorca va viure la mutació de l'agricultura cerealista a la ramadera bovina. En Rosendo començà a la Beltrana amb tres o quatre vaques, el seu fill acabà amb setze o disset.
Per adaptar-se als nous temps es renovaren les infraestructures. Van eliminar el forn de pa per fer-hi la nova formatgeria al seu lloc. Abans formatjaven onsevulla i duien les fogasses dalt el porxo. També van abandonar el boer vell, insuficient per l'augment de vaques, i aixecar-ne un de nou, avui fora de servei. Per construir-lo, fa una cinquantena d'anys, l'amo en Joan de Son Bell-lloc amb el tractor traginava les bigues, però als revolts s'havia d'ajupir perquè li passaven per damunt el cap. Igualment van obrir la "carretera" d'entrada per arribar a les cases sense passar pel boer. El pare venia les fogasses a can Montañés, al cap de pocs anys de menar-lo el fill va dur la llet a Coinga.
A prop de les cases, una tira d'hortals produïa farratge i estivada. A migjorn tenien el figueral, i més avall s'obre un canaló dins el que tenien un hortet amb quatre magraners, un caquier i un llimoner; al penyal hi ha sa Cova Foradada, a la mitgera amb Son Gornés. Mentre en Tomeu va ser petit, son pare tenia un missatge i un al·lot, que llauraven amb colles de bísties i cavaven roques. El segon any de fer-se'n càrrec en Tomeu comprà el tractor que encara funciona a les seves mans, i amb un baix consum de combustible.
Amb la parcel·lació han desaparegut moltes parets de tanca a la Beltrana, però en Tomeu en recorda el nom de la majoria, com pla de ses Cols, pla des Camí, pla des Ciurons, tanca des Ribassos, tanca de sa Sínia (amb un pou manual de corriola i llibant, a la mitgera de Son Gornés), s'Ombrívol, ses Pedreres de Dalt i de Baix, sa Màniga, Talaia de s'Ullastre, pleta de sa Cova, pleta Fonda, na Valent, na Murtona, tanca de sa Cova Reial o na Salema (nom que es repeteix a una tanca d'Algendar Vell i dues d'Algendar Nou).
UN LLOC EMBRUIXAT
Bartomeu Pons Morlà ha estat un bon guia per aquests paratges, que trepitja de fa 63 anys. Va néixer a Ferreries el 1946, d'on el van dur a Son Fonoll, i amb només tres anys a la Beltrana, on ha viscut, amb els seus pares o pel seu compte, durant 41 anys.
Quan deixà la Beltrana va fer onze anys a Son Bell-lloquet Vell. A partir del 2002 quedà de missatge amb el senyor d'aquest lloc, del Nou, dels dos Algendar i d'altres del mateix propietari. Ens hem trobat amb ell a Son Bell-lloquet, així aprofitam per descobrir noves terres i visitar les cases que semblen ser matriu de Son Bell-lloc i els seus derivats, el darrer de l'any 1926 segons una secreta i reveladora rajola. També hem pogut guaitar des del mirador privilegiat proper a Son Bell-lloquet Vell amb tot el Pla Verd, els seus llocs i casats als nostres peus, com Alpútzer Nou i Vell (del terme de Ciutadella) per cada costat des Tripol, Son Bell-lloc bé baix, Son Ermità cap a tramuntana i s'Enclusa enlairada.
Un paisatge encisador si no fos per les històries de conills negres a prova de caçadors i de bruixes que ens venen a inquietar. Si aquestes ens ho permeten hi haurem de tornar, però ara ens reclama el Camí Reial.
–––
adsintes@telefonica.net