Llegesc que el president dels Estats Units d'Amèrica, Barack H. Obama, ha declarat que no pensa pujar els impostos a les classes mitjanes, i que la política d'austeritat no afectarà ni l'educació ni la sanitat (que, durant la seua etapa com a president, han passat a gaudir d'un suport molt més clar per part de l'Estat, a Amèrica). El president, en canvi, anuncia que es pujaran els impostos per a les rendes més altes. Personatges amb una renda altíssima, com ara Warren Buffet o Bill Gates donen suport a aquesta mesura del president Obama. Així mateix, es busquen estratègies per reactivar l'economia (tot i que allà va bastant millor que a Europa) i per reduir l'atur (tot i que l'atur és més baix que la mitjana europea i infinitament més baix que el que es pateix a llocs com el Regne d'Espanya, Portugal o Grècia).
El govern espanyol ja ha decidit com estalviarà els diners que Europa marca que s'han d'estalviar, i on injectarà diners perquè les coses rutllin de la millor manera. Les últimes mesures anunciades per Mariano Rajoy han deixat la meitat de la població i part de l'altra amb la sang glaçada a les venes. Així, s'ha anunciat una pujada de l'IVA que suposarà un colp fortíssim per a sectors tan fonamentals per a la nostra economia com el sector turístic. Recordem que, teòricament, els hotelers no estaven d'acord ni amb l'ecotaxa (que suposava un euro per persona i dia), i ja deien que seria un colp molt dur per al sector. Si allò havia de constituir un colp dur, com hauríem de qualificar la pujada d'impostos per part de l'actual govern de l'Estat?
A partir d'ara, tots els productes s'encariran, els sous baixaran i l'economia, en comptes de redreçar-se, fa pinta d'anar encara més a ralentí. Misteriosament, el govern de l'Estat està prenent tota una sèrie de mesures que frenaran el consum, ben clarament, en comptes de reactivar-lo. Mentrestant, les rendes més altes es tocaran tan poc com sigui possible (fins i tot es permeten espectacles com l'intent –fallat per tots els cantons- que tornàs diner negre, sense pràcticament cap conseqüència per a aquells que han infringit la llei), i es continuaran abocant milers de milions al pou sense fons de la festa "pepera" amb organismes com Bankia, que horroritzen el moll de l'os de les institucions europees.
De tot plegat, el que més em sorprèn és la passivitat de sectors poderosos –almanco aparentment- de la nostra societat que en surten clarament perjudicats. Per exemple, l'IVA turístic puja un dos per cent (mentre els hotelers, fa quatre dies, reclamaven que es reduís un cinquanta per cent!). No he vist, en canvi, moviments efectius per part de la patronal hotelera per arreglar aquest desgavell (a banda d'alguna declaració molt tímida, que ha passat completament desapercebuda per al conjunt de la societat i, per descomptat, per al govern). De moment, en Carlos Delgado continua ocupant el càrrec de Conseller de Turisme, amb l'augment de l'IVA, amb discriminació flagrant envers les illes menors, i sense transferències als consells insulars. Tan poca capacitat operativa té, el nostre empresariat turístic, que no és capaç de fer front a aquests abusos?
L'altre organisme que m'ha caigut als peus ha estat el Cercle d'Economia de Barcelona. Amb Catalunya a punt de ser intervinguda per l'Estat (cosa que suposaria, de fet, la fi de l'Estat de les autonomies, i de l'autonomia del Principat en concret), amb unes balances fiscals absolutament insostenibles (amb justícia fiscal, Catalunya compliria els mínims de dèficit sense cap problema; les Balears, també) i amb una societat civil cada dia més escorada cap a la independència, el Cercle d'Economia de Barcelona es posiciona en contra del Concert Econòmic (en contra del que vol el vuitanta per cent de la societat catalana).
El Govern de l'Estat i el Govern de les Illes Balears (sempre a remolc del de l'Estat) no han tengut mesura a l'hora de retallar, i, especialment, a l'hora de picar fort contra les classes mitjanes i contra els sectors més desafavorits de la societat. També en contra del món de l'empresa, i en contra de la reactivació econòmica. Però la desmesura no rep cap tipus de resposta. Els hotelers, els empresaris d'altres sectors, sembla que estan encantats amb les mesures que proposa el PP. Poster estan paralitzats per la mala consciència d'haver-los votat. Qui ho sap!