Toni Olives Camps (Sant Climent, 1945), és vocal i coordinador de les tertúlies de l'Ateneu de Maó. Membre del Consell Parroquial de Sant Francesc de Maó, del Consell Arxiprestal de Maó i del Consell de Pastoral Diocesà de Menorca. Pertany al Grup Espai pel diàleg interreligiós de Menorca. Autor del llibre "Els meus poemes – Aires de Menorca". Col·laborador al diari "Menorca" amb l'espai "De ca nostra", al "Full Dominical", al Secretariat Diocesà per la Família i al programa "Humans" de TVM.
Aturar-se a reflexionar sobre aquest verset de Joan és una invitació a prendre consciència que Jesús compta amb cadascun de nosaltres. Amb la nostra actitud i aptitud, amb la nostra disponibilitat, amb la nostra col·laboració amb ell.
Jueus i samaritans no es parlaven, estaven enemistats, s'evitaven entre ells. Amb l'escena de Jesús assegut vora el pou de Jacob, veiem com ell romp tots els esquemes per damunt les normes o lleis establertes. S'obre als samaritans i els allarga la mà, i ho fa, a més, parlant a una dona, a qui quan arriba li diu: "Dona, dóna'm aigua". "Com és que tu, que ets jueu —li diu la dona—, t'atreveixes de demanar-me aigua a jo que sóc samaritana? Entre nosaltres no ens parlem". "Si em coneguessis, si sabessis qui som, —li respon Jesús—, tu em demanaries aigua".
Jesús demostra que no només l'interessa el poble jueu, sinó tots els pobles, tota la humanitat, tot aquell qui necessita de la Bona Nova...
Jesús avui continua demanant-nos aigua a cadascun de nosaltres, assegut al costat dels qui pateixen, dels qui han perdut el seu lloc de feina, dels qui no poden fer front a la hipoteca. Els malalts, els empresonats, els joves que mai han tingut una oportunitat de treballar, els jubilats amb pensions mínimes, els immigrants a la recerca d'un món millor...
Comprometedora invitació! "Dóna'm aigua" és la invitació a trencar esquemes, a rompre barreres i obrir el cor als germans. El problema és que els pous on estem pouant avui en dia estan eixuts, els hem assecats o l'aigua esta enterbolida; hem estat consumint per damunt de les nostres necessitats bàsiques i hem esgotat les aigües fresques dels pous. Açò ha contribuït a que cada vegada hi hagi més pobres, que la distància entre els qui tenen molt i els qui no tenen res, cada vegada sigui més gran.
Potser és que ens hem enemistat amb Jesús, si més no, ens n'hem allunyat i ja no li parlem, li hem girat l'esquena. Tot i així, ell ens espera, ens convida a beure de l'aigua dels valors de l'Evangeli, d'aquests valors universals, d'aquesta aigua fresca que un cop apagada la set, ens permetrà donar d'aquesta aigua del mateix pou que haguem pouat, a tots aquells que ens la demanen, a tos aquells que la necessiten.
És el que fa Caritas, és el que fan tantes persones que a través de l'Església aporten dia a dia un bòtil d'oli, un altre un quilo d'arròs, sucre, llet etc. Són també aquells no creients o que pertanyen a altres religions, però que pouen en pous d'aigua fresca, tots aquells que viuen i prediquen els valors de la solidaritat, i sempre estan a punt de donar un got d'aigua fresca a tot aquell que passa set i no en té.
Els cristians bevem —hem de beure— dels valors de l'Evangeli. D'altres ho fan bevent dels valors humans universals. Uns i altres coincidim en sentir-nos iguals, no inferiors ni superiors els uns als altres. Diu Phil Bosmans: " Un uno por ciento de cooperación es más que un ciento por ciento de compasión." Cooperem idò, servint i compartint el nostre got d'aigua...! Tal vegada no tinguem plata ni or, com deia Pere, però podem acompanyar, fer-nos presents, ser-hi quan ens necessiten.