Des de la prehistòria, i al llarg de les etapes històriques, els pobladors menorquins han sabut aprofitar el recurs natural de la pedra per tal de cobrir les necessitats dels morts i dels vius.
El patrimoni arquitectònic menorquí demostra les possibilitats constructives i estètiques de la pedra de marès, formada per arenisca bioclàstica de naturalesa calcària d'origen marí, dúctil i permeable a l'aigua que l'endureix, com si d'un aglutinant es tractés. Des de l'excavació dels hipogeus, les construccions funeràries megalítiques dels dòlmens, les navetes, els poblats talaiòtics amb les taules, els talaiots, els cercles d'habitació i les sales hipòstiles, passant pels llocs rurals, les parets de pedra seca i l'arquitectura urbana.
Artesana de sa pedra, picadora de pedra, escultora, talladora de caps i cares, paisatgista.
Tan se val. Tanmateix, el que conta és que Mila Ahedo ha sabut mirar els còdols de Menorca, descobrir la seva textura i escoltar el seu so, tal com ho sabien fer els antics trencadors de les pedreres. I la novetat de les escultures exposades, és que la parcial metamorfosi dels còdols s'escolà en l'incomparable jaciment arqueològic del poblat talaiòtic de Trepucó (Maó), un espai emblemàtic del nostre patrimoni que, en la nit de la lluna nova d'agost, es transformà en una "sala d'exposició" a l'aire lliure, on l'àmbit sagrat de la Taula i el domèstic del poblat, fou recorregut per les escultures amarades de resplendors que subratllaven subtilment volums i espais en un homenatge a la màgia misteriosa de la pedra menorquina.
Alienes al públic, les escultures A-TEMPorals, les cares de Menorca aconseguiren interactuar i reflexionar amb l'espai del poblat. Semblaven no adonar-se de la presència de la gent, però alhora, com a fars, convidaven a participar de l'espectacle, vistes físicament i també projectades sobre la pilastra de la taula Trepucó. Mila Ahedo aprofita la forma natural de la pedra, l'humanitza, l'anima (animisme) transferint-li atribucions humanes, provoca coneixement i el comparteix, actitud que es troba en la base de l'art, entès com a manifestació cultural (no com un mer article comercial i de luxe).
De forma semblant a la cara antropomorfa tallada en fusta que va participar en un dels rituals iniciàtics més antics documentats a Menorca en la Cova des Mussol –fa més de 4.000 anys-, la pedra trobada (marès, sauló, pedra del toro...), descontextualitzada i tallada mostra (ja es van poder veure exposades a la Sala d'Exposicions del Claustre del Carme) les possibilitats expressives de fragments que romanien amagats. La forma del crani, el coll, el front, l'ull, un fragment de pòmul, la mandíbula..., evoquen els sentits. Les boques, malgrat la majoria romanen tancades, suggereixen la capacitat de rallar establint un diàleg amb els ancestres on l'esperit i la memòria dels antics pobladors es manifesta i ens fa prendre consciència (qui som ?; què volem ser ?).Totes les escultures hi veuen, n'hi ha que obren tímidament la boca xiuxiuejant alguna cosa, oloren, i tal vegada no hi senten, però pareix que escolten a través de la intensa mirada, que esdevé via de comunicació.
La mirada de l'artista i el seu interès per la prehistòria de Menorca investiga les possibilitats expressives i creatives de la matèria. Una mirada admirada i emocionada que descobreix i sent el ser de la pedra, integrant l'intel.lecte i l'instint que s'adelita trobant el volum i el clarobscur -gràcies a la minsa llum (pot ser simulant l'efecte de teies enceses) molt ben disposada per Ismael Martínez, que guia el trànsit per les imatges escultòriques exposades a partir de leds vermells-, que combina la forma natural externa enfosquida per la pàtina del temps dels còdols, i contrasta amb la textura clara i verge del marès vist.
Formes anguloses i tallants, concavitats i convexitats, textures naturals esculpides pels elements i el temps, en tres dimensions i en relleu (en el cas dels quarts de marès exposats en el recinte de taula), dialoguen i alhora posen en valor la nostra cultura, i ens sentim atrets com a espectadors, tal vegada sorpresos, descobrint uns altres ulls de mirar en uns vulgars i humils còdols que, d'altra manera, ben segur que no mereixerien la nostra atenció.
La música del cantautor Guiem Soldevilla, la projecció d'un Video Mapping en 3 D de Luis Daroca en la que la forma troncocònica del gran talaiot, centre neuràlgic del poder, esdevé pantalla de projecció (imatges, colors, llamps, fragmentació del gran talaiot...), complementen un gran espectacle que fusiona el so (inclòs el del tir simulat d'una fona que llisca en la nit, de la mà destre de Lluís Pons), la imatge projectada, la il.luminació i l'escultura, unit a un espai peculiar i entranyable per a molts menorquins, que representa la nostra excepcional cultura prehistòrica, per cert, candidata a ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El llenguatge de la pedra tallada trobada és la manera amb la que Mila vol expressar el sentit agraïment per la terra que l'ha acollit i a tothom que ha contribuït amb molt d'esforç que el projecte hagi estat possible. Es preveu que l'experiència es dugui a terme l'any que ve en altres jaciments arqueològics, com la Naveta des Tudons o el poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés. Una nit especial en un indret únic. És un precedent que, sens dubte, acosta la nostra prehistòria i l'art al públic (que hauria de poder arribar a tothom, sense excloure a ningú) i ben gestionat, pot contribuir a dinamitzar l'especificitat cultural i patrimonial de Menorca.