Mira que està complicada la cosa per aquest món que mos envolta. Per fer-te caure el cor dins la panxa. I l'hivern, que a poc a poc s'atraca i que ja mos anuncien que serà el més fred del segle. Si no en teníem prou amb les notícies de cada dia, ara el senyor Rajoy no s'ha pogut estar (té eleccions a Galícia i al País Basc) de prometre que no tornarà a pujar l'IVA. Així és que, ja us podeu anar preparant per la nova pujada.
La cosa està malament de ver, per més que en pocs mesos ja mos han sotmès a tres reformes econòmiques. El valerós president encara no ha demanat el rescat d'Espanya, però és que té pendents aquestes ditxoses eleccions que sempre el distreven de les necessitats del país, com li va succeir quan les d'Andalusia. Açò sí, ja sabem que farà aguantar Bankia al preu que sigui i que té clar que la caparrotada li haurem de pagar entre tots. No fos cas que uns quants amics de la llotja del Bernabeu s'arruïnassin.
Però tampoc no exagerem, perquè mentre a fora ho passen tan malament, a Menorca tenim la gran sort que s'invertirà un caramull de doblers en la nostra necessitat més urgent: les millores de l'Aeroport. És cosa de veure! Un obra acabada fa quatre dies i que ja es va fer aplicant els nombres del Gran Capitan (a dia d'avui té 2,5 vegades la capacitat que necessita), ara reclama una nova inversió!
Així és que tindrem un aeroport xulo, a l'alçada de tots els que arruïnen Espanya. De "luju", "luju". No està tan clar, però, si el podrem emprar gaire, a la vista de la reducció de vols que s'anuncia i els preus que ja patim. No m'estranya que hi hagi corregudes per obtenir el certificat de resident, que no deixa de ser una prova més de la nostra condició de ciutadans de segona, com les velles colònies. Ja se sap: "Maó/Mahón". Diven que ara toca viure del turisme, però els visitants han de pagar el viatge a preu d'or. I els "residents" a preu de plata, i així i tot amb la condició que estiguin disposats a dur a la boca el famós certificat.
He fet la prova de mirar quant deu costar un viatge d'una distància semblant a la que separa Barcelona de Menorca, uns 200 quilòmetres, als ciutadans espanyols de primera, vull dir als que per sortir de ca seva no han de demostrar on viven amb cap certificat, a part de no estar obligats a ser bilingües. És que internet també serveix per cercar aquestes collonades.
El resultat de la consulta ha estat que el trajecte Madrid Ciudad Real en AVE et pot costar, segons l'hora i el gruix de la butaca, entre 29,60 i 60,90 euros, anada i tornada, naturalment. Preus de saldo per viatjar en un transport que és absolutament deficitari, però que el govern, mentre escatima amb noltros, manté i amplia amb noves línies. Com les que menaran a Galícia i Extremadura, comunitats mantingudes en part amb aquest 14 per cent de dèficit fiscal que les Illes Balears regalen cada any.
Però no passeu pena, perquè tret d'aquestes berrugues a la part de seure, les coses a l'Illa van bé. O encara més, van molt bé. Diu la premsa que prest podríem disposar d'un nou càmping, que potser serà la solució per a qualque vesí que no pot pagar la hipoteca de la casa. I a més, segons diven, serà un càmping molt ampli i pla com una pleta, sense ruïnes antigues que compliquin la instal·lació de les tendes d'acampada. Sembla una metàfora d'aquesta nova Menorca que mos volen embardar com si fóssim el poble més ignorant del món: a l'hora de la veritat, les grans inversions es tradueixen en càmpings i la llibertat de fer negoci en destruir el patrimoni natural i arqueològic de l'Illa.
I per enmig una consellera que deu tenir tanta feina triant llums per a la seva cultura de rotonda, que ha estat incapaç d'anticipar-se a aquesta destrucció de patrimoni arqueològic que s'ha fet pel sud del terme de Ciutadella. Té mèrit que, en una illa com la nostra, on quan fas un pet tothom el sent, la consellera no se n'entemés a temps del desastre. I encara ha hagut de menester mig any per obrir un expedient... És una vergonya, consellera.
Però no passeu pena, perquè aquests dies han succeït coses encara més excitants. Aquella sud-americana que mos passejava s'àvia i que pagàvem d'amagat per no haver-la de declarar, ja no tindrà atenció mèdica. Com tots els altres que viven a ca nostra sense papers. "Si han de menester metge, que se'l paguin", han dit les autoritats. Sort que molts de metges han demostrat més sensatesa que els governants i estan disposats a continuar atenent aquesta gent i, a la vegada, protegir-nos a noltros de les epidèmies que podria provocar la insensatesa del govern.
Però també la cosa més excitant de totes ha succeït a la banda de ponent. Va tenir el seu origen a la capital del Palma Arena i el Metro-que-no-funciona els-caps-de-setmana, quan el telèfon d'emergències de la brigada especial antigallines (i galls) va rebre una telefonada reclamant els seus serveis. Amb l'eficàcia que els caracteritza, la brigada van carregar el seu operatiu logístic i van travessar el canal de Menorca amb destinació al seu objectiu: les gallines (i els galls) del Canal Salat. I les males llengües diven que van venir tot d'una perquè, a diferència dels malalts menorquins (una altra vergonya), ells tenien el viatge de franc.
Són les diferències entre les velles colònies. Mentre a Gibraltar mantenen les mones com a símbol del país i a la Índia les vaques campen felices pels carrers, aquí no podem tolerar ni unes humils gallines. I per més que eren una singularitat de Ciutadella, la brigada especial (?) les mata a perdigonades. Quan ja no en quedi cap ni una, les podríem recordar amb un monument de rotonda, que segur que la conselleria de cultura il·luminaria amb entusiasme. No passeu pena.