S'ha dit que no és la primera vegada que açò ens passa. En el segle XVII Espanya ja va patir una llarga infermetat. Ho diu Ángel López Garcia-Molins: "Açò és actualment Espanya, un país malalt. Ja hi va estar. Fou el malat d'Europa a la segona meitat del segle XVII, amb símptomes semblants als d'avui...".
Front aquesta realitat, no pocs es poden cansar amb l'intent de regenerar oportunament la nostra societat. És tant el que hi ha per fer i tan poc el que el que podem fer, diuen alguns, que un bon feix de persones opten per passar de tot o quasi tot. I ja sabem que el desencís dels qui s'esforcen per fer una societat més justa i igualitària és la victòria dels qui viuen a favor del mal. Mentre hi hagi alguns que passin de tot, uns altres, segur, somriuran satisfets.
La Bíblia reconeix que Déu, amb ganes de despertar consciències i responsabilitats, actua per mitjà de persones concretes quan el poble ho necessita: "Noé, Abraham, Moisès, els profetes, els savis, els pobres de Jahvé, Maria, la samaritana, i Jesús d'una manera del tot significativa. Un rosari de noms, la major part dels quals ha acabat malament, però que han ajudat a reconduir cada moment.
On és Déu? es demanen tant els qui el cerquen de cor i amb ganes, com els decebuts i desinteressats. I Déu és, com sempre i segons la Bíblia, en qui creu en l'eficàcia de l'amor i ofereix el seu temps i el seu bon tarannà a favor del bé comú. Déu és amb qui pateix i amb qui li fa costat, amb qui planta cara a favor de la justícia, amb qui es sincer i juga net, amb qui és insultat i perseguit a causa de lluitar pacíficament a favor de la dignitat de les persones.
Salvador Giner, sociòleg espanyol de prestigi internacional que va rebre el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política de l'any 2006, ens diu que Espanya és una societat en descomposició moral perquè té una mancança greu d'educació cívica, perquè no té referents ni orientació moral a causa d'un sistema capitalista que és "una màquina de crear frustracions", perquè viu un buit religiós que condueix a l'agressió, etc.
En aquesta situació, cada vegada som més els qui ens sentim convidats a descobrir i a donar a conèixer referents de talla. Referents que ens ajudin a millorar el moment present. Benet XVI proposa aquest any als catòlics Sant Joan d'Àvila. Dia 7 d'octubre el declararà "Doctor de l'Església", mestre i guia dels cristians.
El d'Àvila és un dels grans personatges de la història de l'espiritualitat espanyola. Va néixer a Almodóvar del Campo (Ciudad Real) l'any 1499 ó 1500, i va morir a Montilla (Córdoba) el 10 de maig de 1569. Aquestes dates estan plenes de fets importants per a la vida de l'Església i de la societat: s'està gestant la reforma de l'Església a Espanya, té lloc el moviment dels il·luminats, Luter fa la seva Reforma a Alemanya, es celebra el concili de Trent i s'inicia la Reforma catòlica.
Acusat per enveja davant el tribunal de la Inquisició i absolt, Sant Joan d'Àvila va ser un clergue de reforma: bon catequista i predicador, excel·lent conseller d'un gran nombre de persones de tots els nivells socials, bon escriptor, mestre preocupat per a la formació i reforma del clergat, amic del seu deixeble Fra Lluís de Granada i de Sant Joan de la Creu, de Sant Pere d'Alcàntara, de Sta. Teresa...
En aquest moment, tenir referents, tenir ganes de viure honradament i assenyadament, optar per una vida de reforma i millorament ètic, ens és imprescindible. Qui amb aquesta intenció entrega el seu temps i el seu bon ésser als altres, ens fa una aportació social de gran calat. Séneca ho expressà així: "Tot és aliè a nosaltres; tan sols el temps és nostre. La naturalesa ens ha donat en possessió aquesta cosa tan fugissera i relliscosa que ens la pren qui vol. I és que l'estupidesa dels mortals arriba a tant que, obtenint allò més ínfim i de manco valor, que sens dubte és pot canviar, admeten que sigui carregat a compte, mentre que ningú creu que degui res quan agafa temps d'un altre, essent açò l'únic que, tot i desitjant-ho, no es pot tornar".