El Fons Menorquí de Cooperació es va constituir fa quasi vint anys perquè la societat menorquina va decidir agrupar-se per unir esforços i treballar conjuntament per un món més just. La peculiaritat d'aquest ens és que és el resultat de la unió d'actors ben diferents que s'ajuntaven per una mateixa causa: per una banda, les administracions de l'Illa, el Consell Insular, el Govern Balear i per l'altra, les ONG de cooperació de l'Illa.
Van agrupar-se per lluitar sota un compromís comú de fer front a les desigualtats mundials que no feien més que créixer i afavorir una cooperació que impulsés un model de societat diferent. Aquest compromís estava basat en la il·lusió, un bon enteniment entre tothom i el convenciment que un altre món era possible.
D'ençà aquells inicis en què es comptava amb un import de 11.126 euros, el compromís de la societat menorquina a través del Fons Menorquí s'ha anat consolidant amb el temps i ha permès anar sembrant llavors de solidaritat arreu del món. Totes les administracions sòcies han anat augmentat any rere any les seves aportacions durant aquests dinou anys.
A partir d'aquestes xifres podem deduir l'aportació que ha fet cada menorquí/menorquina durant aquests anys a la cooperació i la solidaritat a través del Fons que ha canalitzat la majoria dels recursos de cooperació de l'Illa. Així com el pressupost del Fons ha anat augmentant fins l'any 2009 a partir del qual va començar a davallar, l'aportació dels habitants de Menorca va ser de 10 euros aquell 2009 fins a arribar als 5 euros aquest any 2012 en que el pressupost del Fons ha assolit els nivells de deu anys enrere però amb una població major(1). Els efectes de la crisis s'han fet notar.
La solidaritat emperò no es pot simplificar i reduir a una quantitat econòmica sinó que té cares i noms que en són la seva millor expressió i demostració. Durant tots aquests anys, gràcies al compromís de tots els socis del Fons Menorquí, la solidaritat menorquina ha donat els seus fruits i ha permès beneficiar a moltes persones i famílies dels països més empobrits d'arreu del món. A través dels projectes i programes que s'han desenvolupat, s'ha pogut millorar la vida dels col·lectius que més pateixen la pobresa com són les dones, els infants i joves, els camperols, la població refugiada, els pobles indígenes que, molts cops, es veuen desatesos i marginats sense recursos per fer front a la seva situació. Això és així en els més de trenta països on ha estat i segueix present el Fons, independentment si és a l'Àfrica (Burkina Faso, Togo, Benin, Marroc, Moçambic), a Amèrica Central (Nicaragua, El Salvador, Guatemala...), Amèrica del Sud (Bolívia, Equador, Perú...)o Àsia (Índia, Tibet, Líban...). Les causes de la pobresa estan globalitzades i es reprodueixen arreu.
S'han dut a terme més de 450 projectes al llarg d'aquests dinou anys que només en els darrers cinc anys han donat, entre d'altres, els següents resultats: millora de les condicions de salut i higiene de 300 famílies del camp amb pocs recursos a partir de la construcció o rehabilitació de les seves vivendes; augment de les oportunitats d'educació i de futur de 1.000 infants i joves a través de l'atorgament de beques; apoderament de 150 dones gràcies a que han rebut classes d'alfabetització, han conegut els seus drets i han pogut tenir horts propis per alimentar les seves famílies; millora de l'alimentació, salut i educació de la població refugiada dels campaments del Sahara i del Líban que viuen en una situació de dependència de l'ajut externa; augment dels ingressos de dones que han rebut microcrèdits per dur a terme un negoci propi gràcies al qual han millorat la salut i educació de les seves famílies i també la seva autoestima; augment de les possibilitats de recuperació de la població d'Haití i d'altres països afectats per terratrèmols i desastres naturals com el tsunami del sud-est asiàtic a través de la millora de les infraestructures i camins destrossats per aquests fenòmens i el repartiment de kits bàsics de supervivència; millora de les collites i, en conseqüència, alimentació i economia de famílies camperoles que depenen de l'agricultura per la seva subsistència i que gràcies al Fons han estat formades en tècniques agrícoles i han pogut rehabilitar i construir més de 10 embassaments vitals per regar les seves terres.
El Fons Menorquí també ha contribuït a augmentar la participació i democràcia de les institucions dels països del sud que es mostra indispensable per lluitar contra la pobresa. Gràcies a aquesta tasca, s'ha aconseguit que es tenguin en compte els drets dels infants a la constitució de Bolívia, que als ajuntaments dels municipis on es treballa a Nicaragua es decideixi de manera unida tots els partits polítics les polítiques a desenvolupar, que les dones d'Equador i Marroc s'organitzin i puguin defensar els seus drets i de les seves famílies a les institucions de govern.
No podem deixar de banda tota la tasca i llavors que ha sembrat els Fons Menorquí a l'Illa a través dels diversos programes i projectes de sensibilització desenvolupats com xerrades, cine-fòrums, exposicions, cursos i tallers... Gràcies a aquests, s'ha format i creat consciència entre els alumnes dels centres educatius de Menorca sobre les desigualtats mundials i com podem contribuir a canviar-les. També s'ha pogut fer donar a conèixer i fer arribar un missatge de solidaritat i compromís a la societat menorquina, en general. Amb la seva implicació i participació aquesta sempre ha demostrat que, tot i les dificultats econòmiques, com quan va néixer el Fons i les del moment actual, els valors de justícia social, solidaritat i compromís són prou importants per seguir creient que un ens com el Fons Menorquí de Cooperació és necessari que segueixi endavant.
(1) Per fer aquest càlcul, no s'ha tingut en compte l'aportació del Govern Balear en tant que és una institució que no concerneix exclusivament al territori menorquí.