L es protestes contra el Congrés dels Diputats i els "polítics decadents", com els defineix un jutge, tenen quelcom d'insòlit. Normalment es protesta contra el Govern de torn o contra el ministeri que més ens fastigueja, que sol ser el d'Hisenda, i que a més es que li amarga la vida a la resta de ministeris i humans. Qüestionar, però, tot un Parlament elegit democràticament, és quan menys perillós ja que reprodueix moviments de la primera meitat del segle passat contra la democràcia liberal que van acabar com algunes de les pàgines més negres de la història.
D'altra banda el lema "No ens representen" pot caure fàcilment en la circularitat. Hom pot considerar també que els convocants del 25-S, per més que els antidisturbis els van estomacar en excés, tampoc ens representen. Llavors, cóm es resol aquest problema?
Tres mil tossuts anys d'història i algunes revolucions demostren que quan es fa fora a uns governants o polítics en venen uns altres i la roda torna a girar. Així sempre és millor el mal menor: que siguin electes.
Tenim raons per estar maleïts. També amb la naturalesa humana i amb el fet que el qui tenia, per desgràcia, raó era el mala bèstia d'en Hobbes i no el somiatruites d'en Rousseau.