Quan es concedeix un Nobel de la Pau el primer que un es pregunta és si es tracta d'un premi o d'una mena d'insult encobert. Guanyar el guardó significa entrar en un club del que també hi són membres personatges com Henry Kissinger, Lé Duc, Yasser Arafat i Menahem Begin amb els qui ningú es sentiria segur si els tingués a ca seva a sopar.És sabut també que el comitè Nobel falla sovint mogut més per les bones intencions que per les realitats i és per això, per exemple, que el 2009 li van donar el guardó a Barak Obama quan just començava la seva presidència i era tota una incògnita.
Segurament els noruecs han volgut traslladar enguany un missatge positiu a la Unió Europea del tipus: "Apa nanos porteu-vos bé i aquí teniu deu mil corones (on aniran a petar?). Tanmateix ja sabem que l'infern està empedrat de bones intencions. L'any passat el premi de la Pau el guanyaren, a més de la iemenita Tawakkul Karman, les liberianes Ellen Johson Sirleaf i Leymah Gbowee. Un any després la presidenta i l'activista estan gairebé enfrontades a mort.
Esperem que a nosaltres, que som vint-i-set i uns quants més trucant a la porta, no ens doni per barallar-nos encara més que ara.