En un una pausa d'un recent viatge a Barcelona, ens vam perdre calmosament pel barri gòtic d'aquesta vella i encisadora ciutat. Així, en aquest plaent desfilar sense presses , ens vam retrobar amb un atraient monument que havíem distret en passades visites. Es pot admirar, a l'ombra de la catedral, contra la façana lateral de l'església de Sant Sever i emmarcat a la plaça Garriga i Bachs, per on flueix l'atractiu carrer del bisbe Irurita. En aquest emplaçament passiu i d'assossec, una iniciadora lectura de la llegenda cisellada en el conjunt escultòric, ens va fer pensar que se tractava de la commemoració d'algun esdeveniment, vestit de dol i patiment, conseqüència d'alguna de les guerres carlines i que la capital catalana - agraïda - encomiava. Així ho suggeria a la placa adherida , un fragment de l'escrit : " Sacrificaron su vida por Dios, por la Patria y por el Rey...", a continuació dels noms dels vuit immolats... I amb aquesta idea - inexacta - ho vam deixar. (Certament, la "clau", ho vam saber després, s'explicava en un enrajolat annex...)
Poc temps després, retornats a l'illa -com Ulisses..., sempre hem de tornar al nostre refugi i amarar-nos del nostre ambient-, vam prosseguir amb aquella inquietud no aclarida. Cercant dades d'aquell conjunt tallat -l'element sens dubte més significatiu- amb l'escultura col·lectiva en bronze de cinc dels herois, ens vam assabentar de la seva realitat històrica i ,per tant, conscients de la nostra entropessada... Conegut popularment com el monument als Màrtirs de la Independència ( o també com a Monument als Herois del 1809, de la guerra del francès) , fou construït entre els anys 1911 i 1929; inaugurat definitivament l'any 1941. Els escultors, Josep Llimona , Vicenç Navarro i Pere Benavent, van ser els principals artífexs de l'assenyalada obra. El monument està dedicat a la memòria dels paladins que van liderar la insurgència -fallida- contra les tropes napoleòniques, comandades a Barcelona pel general Duhesme.
En síntesi, els vuit patriotes - set catalans i l'alacantí José Navarro - van formar part del "Complot de l'Ascensió", que succeí els dies 11 i 12 de maig de 1809 i que fracassà per haver-los traït un capità italià [Pavesa]. La revolta pretenia aixecar el poble contra l'invasor francès i alliberar Barcelona de l'exèrcit intrús. Apressats com a principals instigadors de la revolta, els cinc herois van ser executats el 3 de juny de 1809. Juan Gallifa i Joaquin Pou, eclesiàstics, ho van ser en el garrot vil; els altres tres patiren la forca: Juan Massana i Salvador Aulet, ambdós, empleats civils de l'administració reial , i José Navarro, suboficial del regiment d'infanteria de Sòria [cos de guarnició a Maó, l'1 de juny de 1808, quan hi hagué un intent d'alçament -per l'afrancesat coronel de l'esmentat regiment- prest avortat pels seus subordinats]. Mentre s'executaven les sentències, els altres tres defensors de la llibertat , Ramón Mas, mestre d'aixa ; Julián Portet, esparter i Pedro Lastortras, serraller d'ofici , des de la torre de la Catedral van tocar a sometent [toc de campanes per assenyalar l'alarma i mobilitzar el poble], amb la voluntat de redimir els seus cinc companys de lluita. L'àgil intervenció de les tropes imperials impedí que la crida fructifiqués. Els tres artesans, que van romandre ocults a la catedral , després de tres dies de setge, desnodrits i empesos per les falses promeses dels invasors, s'entregaren extenuats. Apressats, van ser finalment afusellats per les tropes de Napoleó el 27 de juny de 1809.
Mentre tant a Menorca, a l'abric de l'esquadra anglesa, regnava la pau; quietud que va atreure milers de fugitius - catalans principalment - de l'amenaça de la guerra. A Maó, per acollir aquests immigrants, s'hi produí l'expansió urbana de "ses Tanques del Carme", com sobradament és conegut. La història, segons Ciceró , és testimoni dels temps i mestra de la vida; ho va dir, fa més de dos mil anys, pensant que l'estadista hauria de ser persona d'immensa cultura, que abracés prou coneixements d'història , per aprendre del passat...
–––––
Fonts consultades : "Relación de lo ocurrido en la gloriosa muerte que el día 3 de junio de 1809, sufrieron en Barcelona los cinco héroes..." RAYMUNDO FERRER,PBRO. (AÑO 1814) <books.google.es> ; "Relación de las pomposas exequias que la ciudad de Barcelona consagró los dias,14,15,16,17,18,19 y 20 de octubre de 1815, a la memoria de las 8 víctimas, sacrificadas por el gobierno intruso en los días 3 y 27 de junio de 1809" JUAN IGNACIO JORDI ( AÑO 1815) <books.google.es> ;CASASNOVAS, MIQUEL A. Enciclopèdia de Menorca. Tom XI-Historia III. OCM (2011)