Hi acaba d'haver eleccions "autonòmiques" a Galícia i al País Basc (primer es convocaren al País Basc i després, el bloc dit "constitucionalista" va optar perquè també n'hi hagués a Galícia, no fos cas que les basques es veiessin excessivament) i d'aquí a un meset n'hi haurà a Catalunya.
Les illes Balears no tenim eleccions a la vista, ni canvis que no puguin venir de l'acció judicial. I, malgrat tots els malgrats, assistim a contínues sotragades. El president del Govern va assegurar que acabaria amb la corrupció i tots podem veure la controvèrsia en què ell mateix es troba ficat. Va assegurar que no pujarien els impostos, i ja podem veure on va tot plegat. I fins i tot va dir que no canviaria la Llei de Normalització Lingüística i, a hores d'ara, de manera indirecta, ja l'ha capolada completament. També ens va prometre creixement econòmic, i el carro va pel pedregar. I va assegurar, fins fa poc més d'una setmana, que les Balears eren solvents i que mai de la vida haurien de demanar un rescat, i a hores d'ara ja han hagut d'acudir al fons de liquiditat de l'Estat.
Aquest últim episodi és completament esperpèntic, perquè es tracta de demanar una almoina al govern de Madrid... dels diners que els ciutadans de les Balears hem pagat en forma d'impostos. És a dir: nosaltres pagam una morterada, Madrid es queda tot allò que troba que ha de rapinyar; el govern de les Balears roman més pobre que una rata. I s'ha d'humiliar demanant una almoina del fons de liquiditat, que es carrega l'autonomia de les Illes dràsticament i que posa dalt n'Aguiló i companyia els "homes de negre" de Madrid perquè vagin supervisant.
Davant l'esperpent de torn, les illes Balears compten amb dos models: el recentralitzador i l'autònom. El passat 21 d'octubre, s'han pogut confrontar clarament els dos models i ens permet de distingir clarament entre una "comunitat" realment "autònoma" i una altra que no ho és. A la comunitat autònoma, els partits autònoms han tret dues terceres parts dels vots i dels escons, mentre que els partits dits "constitucionals" (encara que un no votàs la Constitució espanyola) escassament varen arribar a una tercera part. A la comunitat no autònoma, en canvi, els percentatges anaren exactament a l'inrevés: els partits autoqualificats com a constitucionals (llegeixi's nacionalistes espanyols) varen treure dues terceres parts dels vots i els autònoms no arribaren a un terç dels vots i dels escons.
Ara falten les eleccions a Catalunya, on la diferència encara serà més gran que no ha estat al País Basc. Allí l'aspiració és reduir a la pura marginalitat tots els que no formin part de la centralitat catalanista. Ben aviat, per posar-ne un exemple, els socialistes veuran el cost d'haver desertat d'aquesta centralitat.
Les illes Balears, amb una societat empesa per les dificultats que emanen de la crisi econòmica (global i particular), es trobaran, en un futur no gaire llunyà, davant el dilema d'optar per un o altre model. Fins ara, les illes Balears han optat pel model no autònom. Però la pressió que aquesta fórmula posa sobre l'economia de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera pot arribar a ser tan gran, tan dràstica, tan contundent, que ens veurem en la necessitat urgent d'haver de canviar de model. I, certament, un canvi de model, no s'improvisa d'un dia a l'altre.
Per això convendria que, des dels sectors més dinàmics de les illes Balears, des dels àmbits més creatius i eficients de la nostra societat, es començàs a fer feina per preparar el canvi de model. Perquè les diferències entre unes i altres eleccions també demostren que vivim en una etapa en què es poden produir canvis importants de manera molt ràpida.
Si no, continuarem pagant la festa dels hidalgos a costa de la nostra suor i de les nostres llàgrimes, mentre a l'Altiplà continuen insultant-nos i els nostres autoodiadors s'entesten a liquidar-nos fins i tot el nom de la llengua.