Un any més, l'activitat "Lletres dites", que organitza l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, se celebra en el marc de la Fira del Llibre en Català, el proper dissabte dia 3 a Ferreries. En aquesta ocasió es commemora el 35è aniversari de la fundació de l'associació que, des del principi, ha duit a terme una feina impressionant tant en l'àmbit professional dels propis associats com de cara a la difusió social de la nostra literatura. Els que n'hem viscut la trajectòria des dels seus inicis podem donar fe de la tasca imprescindible que ha realitzat l'AELC i de la transcendència que té per al suport, coneixement i presència dels nostres autors.
"Lletres dites" té per objectiu donar a conèixer les novetats literàries de l'any a través de la veu dels propis escriptors, ja sigui amb la lectura de fragments d'obres pròpies o bé alienes. Enguany hi participen els menorquins Anna Maria Ticoulat, Miquel À. Maria i Pere Gomila. L'escriptora mallorquina convidada serà M. Magdalena Gelabert i Miró.
M. Magdalena Gelabert és llicenciada en Filologia Catalana i té vinculacions amb Menorca ja que durant la seva carrera docent va exercir a l'IES Josep M. Quadrado de Ciutadella. La seva obra com a escriptora havia estat fins ara en el camp de la investigació, principalment a l'entorn de la figura d'Antoni M. Alcover sobre el qual prepara la seva tesi doctoral. A més de diversos treballs en premsa especialitzada i dels llibres publicats és de destacar la seva important feina com a gerent de la Institució Pública Antoni M. Alcover a Manacor des de l'any 2004. A Ferreries ens llegirà poemes de "Dona sàpiens" un quadern de sonets publicat enguany en el qual ens presenta un "intel·ligent i subtil recorregut poètic que traspassa els convencionalismes a l'ús per endinsar-nos en l'íntima geografia de la dona" en paraules del poeta Miquel A. Lladó a l'epíleg del poemari.
Altres activitats destacades de la Fira del Llibre seran la presentació de "Ningú no pot enganyar els morts" de Josep M. Quintana, novel·la que obtingué el Premi Ciutat de Palma, Llorenç Villalonga 2011, ja comentada en aquest diari (vegeu l'article de F. Florit Nin al Culturàlia del passat 29 de juny) i que en certa manera representa un nou tombant en la narrativa de l'autor.
Es presentarà també "Pura sang" la novel·la que l'escriptora Ada Castells ha ambientat a Menorca i amb la qual va aconseguir el Premi Sant Joan. Com és sabut, Castells té part d'ascendència menorquina i compta ja amb una notable trajectòria literària amb novel·les com "El dit de l'àngel" (1998), "Mirada" (2001) i "Tota la vida" (2005).
No vull acabar sense agrair profundament l'esforç que fan les llibreries de Menorca que participen a la Fira del Llibre en Català per treure la nostra literatura a l'àgora, per donar-ne a conèixer, en un àmbit públic, la seva riquesa i vitalitat. És una molt bona oportunitat per passejar-se entre llibres, per comentar-los entre amics, per fer descobertes apassionants.
Hi podreu trobar les novetats, que no són poques, de l'esplèndida collita dels autors menorquins si encara no les heu comprades. Per referir-nos només a l'àmbit de la creació literària, a més de "Ningú no pot enganyar els morts", teniu les dues novel·les que ha publicat enguany Esperança Camps: "Col·lecció particular" i "Naufragi a la neu", aquesta darrera just acabada de sortir de la impremta; i els llibres de poesia "Sal als ulls" de Jordi Odrí i "Mecanisme silenciós" de Carme Cloquells. I encara, per sortir de la voràgine de parlar només de les darreres novetats, teniu els llibres que es publicaren l'any passat: "Les bodes del diable" de Pau Faner, "Gossos de pluja" de Joan Pons o la reedició de les obres de Ponç Pons.
No hi ha cap dubte que la lectura és la millor companyia en temps adversos. Si bé és cert que el llibre no sol ser barat, també ho és que representa la manera més enriquidora, satisfactòria, reparadora i econòmica d'invertir el temps del nostre oci.
I, a més a més, en aquesta època en què el credo neoliberal imperant ha imposat la cultura de l'espectacle buit i de la imatge banal, la lectura és també, a part de les virtuts que posseeix, un acte de rebel·lia, d'autoafirmació, de consciència crítica i de llibertat.