L 'Associació de Veïns de Sant Lluís ha organitzat per avui vespre una taula rodona sobre el projecte de mobilitat per al poble, que ha elaborat una empresa privada a instàncies de l'Ajuntament. No hi podré anar, tot i la invitació del president del col·lectiu veïnal, Anton Soler, perquè m'ho impedeixen les meves obligacions laborals. La coincidència horària amb el meu treball tampoc m'ha facilitat l'assistència a les reunions de l'Agenda Local 21 en les que s'ha tractat aquesta qüestió fonamental per als pobles i les ciutats del segle XXI. Sant Lluís, com a qualsevol poble, ha anat modernitzant les seves infraestructures i serveis públics. A finals dels anys seixanta es va eliminar la llavors inicial pressió del tràfic rodat en el carrer principal, es Cós, construint una via de circumval·lació, l'actual Avinguda de sa Pau. A la dècada de 1980, les xarxes de subministrament d'aigua i de clavegueram van jubilar l'aixeta i el pou mouràs, respectivament. Per altra banda, també es van reordenar les places (en realitat, eren replans de terra i còdols) del poble. Als anys noranta es van modernitzar dos equipaments culturals i esportius: la pista de bàsquet, inaugurada el 1971, va ser substituïda per un poliesportiu que durant dues dècades ha estat l'escenari d'una progressiva millora de l'esport local, mentre que la biblioteca guanyava espai i qualitat en una nova ubicació. La llista és fruït de l'exercici de la memòria per escriure en poc temps aquesta columna i, per tant, incompleta. De tot açò, el que no entenc és per què un poble que ha anat avançant en quasi tot, encara manté una mobilitat de l'època prehistòrica.