La política, per si, ja és un món complex. El cúmul de paperum normatiu i jurídic no només fa incomprensibles moltes de les coses als propis regidors d'àrea, sinó que en la majoria de casos és un món massa encriptat per al ciutadà de carrer.
La confusió entre allò que correspon fer a una administració local a el que li correspon a la insular o balear, sigui en el nostre cas, acaba sent un mar ambigu en el qual gran part la població es perd i s'ofega.
El món de la política, la política propera, és la de gestionar els recursos de forma eficient i maldar de respondre a les preocupacions i necessitats de la gent: servir bé el poble. Per açò, les diferents administracions s'han de dotar de les competències adequades per fer possible que la gestió finalista de servir sigui una realitat satisfactòria. I aquí ve el ball de bastons.
Són molts els consistoris que assumeixen competències polítiques que no els corresponen i aquest fet significa incrementar unes despeses de funcionament que haurien d'assumir les administracions superiors. Aquest fet, que molts donam com a normal i que molts altres desconeixen, repercuteix negativament en el ciutadà. Però, és clar, les entitats locals volen que els seus habitants estiguin ben servits, i a pesar de que seria legal no prestar el servei, costa deixar d'atendre els seus habitants. I mentre un equip de govern assumeix gestions alienes, els responsables superiors somriuen entre domassos, perquè saben que el ciutadà es queixarà sempre a l'Ajuntament.
És una injustícia tan gran que el ciutadà no sap i també paga.