Amb la crisi i l'austeritat, circ i poc pa, pareix que els nostres menesters diaris requereixen dedicar-nos-hi de ple, al màxim i de manera ràpida i eficient. Al final de la jornada, amb prou feines, hem aconseguit una mica de temps per seure a descansar en el sofà i badar una estona. Amb l'objectiu perseguit i assolit, xoques de ple amb la realitat de què les televisions –com la crisi– cada dia van pitjor i la recercada becada pot acabar amb somnis entre escombraries.
La TDT i els seus canals a la carta obliguen a manipular constantment amb una mà el comandament a distància: "Una carta para ti", "Sálvame Deluxe", "Pesadilla en la cocina", "Tu casa a juicio", "Embrujadas", "Tu cara me suena", "Mujeres, hombres y viceversa" ..... i si donen açò és perquè les audiències comanden i és el que la majoria de la població vol veure. Vull pensar que som molts més els que no mirem aquestes coses i que no formem part de l'escrutini, senzillament, perquè no mirem res.
Paràgraf de banda per les declaracions en el Parlament en referència a IB3, que malgrat els retalls generals del Govern, el 2013 mantindrà el seu pressupost anual de 30 milions d'euros. Ens diuen que l'audiència ha crescut, que les pel·lícules en castellà han col·laborat en l'augment dels espectadors, mentre que la màxima quota l'aconsegueix l'espai "Uep! Com anem?" que l'actual equip directiu havia comunicat la seva retirada perquè va néixer en l'etapa dels anteriors governants. El 14,7% de la quota de pantalla del mes d'octubre l'ha convertit en el seu major èxit i, per tant, d'obligat manteniment. Certament, uep com anem!
Entre runes de la vida quotidiana, la màxima font d'informació, de les influències, de les emocions, dels debats, de la democràcia –en general– s'està convertint en la fàbrica dels somnis escombraries i en la top model de la porqueria.