El ministre Gallardón pareix que ha trobat la solució a l'etern problema de la tardança judicial gràcies a les noves taxes, almenys la més fàcil, tallant de quall la demanda. L'àmbit penal quedarà absent, el cost l'assumirà el pressupost de l'Estat, suposadament en defensa de la lluita contra la delinqüència. Però en l'àmbit civil, contenciós administratiu i laboral, que són els aspectes bàsics per a la convivència social, posant com a exemple els conflictes familiars, la defensa ciutadana o l'acomiadament de treballadors, s'haurà de disposar de entre 150 i 300 euros per acudir als jutjats i de 750 a 1.200 per recórrer. Serà un fet, que la tutela judicial quedarà restringida per a molts ciutadans econòmicament incapacitats per a iniciar qualsevol tràmit.
A l'àmbit sanitari, educatiu i social hi afegim la justícia, pel que cobra evidència que la reducció de despesa, del famós dèficit, ve acompanyada de la minva de drets. Els retalls ocasionats per la crisi, sigui com sigui, estan tenint una repercussió molt negativa per als ciutadans econòmicament més dèbils. Justícia per a tots?
Aquesta setmana els professionals insulars s'han manifestat de manera clara. Jutges, advocats i fiscals han afirmat que la mesura és "totalment contrària" als drets fonamentals que recull la Constitució Espanyola.
Sempre m'han agradat les lletres silencioses, les que rallen fluixet i, honestament, mai he pensat de manera alterosa o declarat de forma altiva, pel que el meu diccionari no incloïa la paraula "orgull"... però d'un temps ençà estic orgullosa -amb majúscules- d'aquells professionals que des de la màxima unitat defensen la igualtat, qualitat i equitat en la prestació dels serveis als ciutadans.
Certament tot té un preu i el just, quotidianament, és aquell que s'ha aconsellat i acordat a través del diàleg i la participació dels principals sectors implicats.