El Govern espanyol va presentar fa uns mesos l'Avantprojecte de Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE a partir d'ara) i aquests darrers dies ha fet públiques algunes modificacions, així com el resultat de les reunions amb les comunitats autònomes que, no hem d'oblidar-lo, tenen les competències en matèria educativa. Pensam, idò, que és un bon moment per explicar la nostra posició davant d'una normativa que en pocs mesos pot entrar en vigor.
El document s'ha presentat com una modificació de la Llei Orgànica d'Educació, 2/2006, però res més enfora que això. En realitat es tracta de donar la volta al calcetí i, lluny de cercar el consens com seria de desitjar en una norma de matèria educativa, el que fa és crispar més el sector...com si no ho estés prou a causa de les fortes retallades pressupostàries. Al nostre entendre, tant el document original com, sobretot, la modificació que hem conegut aquests dies, significa una involució de més de 30 anys en l'educació d'aquest país.
Les modificacions legislatives no haurien de representar cap drama, a l'inrevés, ens hem d'anar adaptant als temps i una vegada aconseguides algunes fites s'han de posar unes altres. Però en aquest cas no és una adaptació a les noves circumstàncies i als nous temps, sinó que es tracta d'una modificació profunda de plantejaments.
Uns plantejaments que en lloc de sumar, en lloc de cercar el consens i l'estabilitat normativa que seria necessària en matèria educativa, el que estan aconseguint és tot el contrari: fracturar i lesionar la comunitat educativa. I això és molt perillós, i això és molt inútil, i això el que provocarà és tot el contrari del que es pretenia aconseguir.
Aquests darrers anys ens hem hagut d'enfrontar a importants reptes: les transferències en matèria educativa a les comunitats autònomes, uns importants canvis demogràfics causats pel fenomen de la immigració, a nivell universitari l'adaptació a l'Espai Comú Europeu i, finalment el més greu i problemàtic de tots, la crisi econòmica. Aquesta realitat, evidentment, ha afectat el sistema educatiu i és a això al que s'hauria de donar resposta. Però la LOMCE, enlloc d'enfrontar-se amb els problemes reals de l'educació a Espanya, el que fa és crear-ne de nous.
Qüestions com les avaluacions i revàlides a edats molt primerenques, que entre tots paguem a les escoles privades que donen educació diferenciada a fillets i filletes (segregada per sexes) o a aquelles que tenen per llengua vehicular el castellà en les comunitats autònomes amb dues llengües oficials, que se enviï als fillets i filletes que tenen més dificultats d'aprenentatge al que s'anomena Formació Professional Bàsica (amb poques possibilitats de tenir segones oportunitats de reintegrar-se al sistema), que s'oblidi del professorat i la seva formació o que assignatures com les d'humanitats o les de tecnologia en surtin clarament perdedores i marginades, entre altres coses, faran inviable el consens educatiu que resulta imprescindible en el nostre país per aconseguir l'èxit escolar.
A tot això, el diàleg amb la comunitat educativa també és inexistent i les sortides de to del ministre ja formen part del Top Ten televisiu.
La nostra opinió és que, ara per ara, les comunitats autònomes i el Govern central haurien de prioritzar les necessitats educatives existents: la lluita contra el fracàs escolar, la disminució de l'abandonament prematur, la millora de les competències lingüístiques i matemàtiques, el reforç dels programes d'aquells que tenen més dificultats d'aprenentatge, d'atenció a la diversitat, etc.
Però, paradoxalment, totes aquestes qüestions són les que estan patint les retallades més importants i, el que és pitjor, després de que s'hagi demostrat que els índexs de fracàs escolar i d'abandonament prematur disminuïen aquests darrers anys gràcies a les polítiques adreçades a combatre aquestes situacions.
No s'arreglen les coses mirant cap endarrere, retrocedint en els temps. La societat actual no és la mateixa, per tant, no anem a cercar les mateixes solucions. En cas contrari el perill és el fracàs, no del ministre, no del president del Govern, sinó de la generació que ara mateix és a les aules i potser de les futures.