La situació actual de Menorca pot esser motiu d'enveja pels guardons internacionals rebuts i aquells als quals s'ha dit que es vol optar. No sempre en som conscients, els menorquins, dels valors que tenim i que hem de defensar. Freqüentment, la manca d'habilitat per redreçar l'economia i la manca d'estímul i imaginació de l'administració per recolzar el procés, ens aboquen a una percepció molt negativa del futur de l'illa. Per aquest motiu m'han interessant igualment les darreres jornades de l'associació Martí Bella sobre Permanència Talaiòtica al paisatge, com llegir al col·lega i economista Joaquim Sabater, parlant del que ha de centrar les intervencions urbanístiques del segle XXI, els paisatges culturals. A un i altre es planteja l'opció de revalorització dels recursos patrimonials enfront del turisme de masses, com a alternativa més sostenible i relacionada amb la identitat del territori, i com a motor de l'economia.
Menorca disposa d'un patrimoni cultural de primer lloc, el conjunt de jaciments arqueològics, i uns valors ambientals consistents i mantinguts, una xarxa de camins i arquitectura rural ben conservats, i moltes iniciatives que es poden vincular als valors ambientals. La permacultura, producció de formatge, senderisme, navegació, passejos a cavall, els hotels rurals, en son exemples que reforcen els valors de la illa. Te sentit, com ho fa el Consell, refermar aquestes activitats.
A les jornades de finals de novembre al Cercle Artístic, la presentació del mon talaiòtic per la directora científica del curs, Margarita Orfila, arqueòloga, de la universitat de Granada, així com l'explicació de l'economia de la cultura com a estratègia pel desenvolupament local per Pau Rausell, economista, de la universitat de València, i altres ponències, van centrar la importància i singularitat del desenvolupament cultural, per si mateix i com a motor del creixement. A més a més, com diu en Joaquim Sabaté Bel, construir una hipòtesi d'interpretació de la pròpia història cohesionant els recursos culturals a partir d'una "idea - força territorial" amb una gestió coherent, pot suposar un model de desenvolupament més viable i que reforci l'autoestima de la comunitat, cosa del tot necessària a dia d'avui. La promoció del patrimoni cultural podria generar i necessita el recolzament dels ciutadans, i un entusiasme col·lectiu que mai no es produirà si la única perspectiva de progressar es purament econòmica. També li convé, a partir d'uns objectius coherents, una actitud proactiva, a on tothom mirem de tirar endavant un projecte col·lectiu a la una, en comptes de passar davant la discussió del que no proposa un mateix, enfront de l'anàlisi de les iniciatives, per tirar cap a endavant el progrés de la illa.