D'avui en quinze serà la festa de Sant Antoni, un bon moment, idò, per rememorar unes celebracions que a la primera meitat del segle XX es van organitzar al poble de Sant Climent, aconseguint arrelar amb força i tenir un gran ressò a la resta de Menorca. La festa, nascuda a l'ombra de l'església, però instaurada a instàncies d'un particular, es desenvolupava en les mateixes dates i com una recreació de les que s'organitzaven i es mantenen –almenys els foguerons i els dimonis– a uns quants pobles de Mallorca. Tenia tots els ingredients característics: els festers, la figura del sant, dimonis, dimonions, bestiar de cabreste, música, cançons i carrosses.
LA INSTAURACIÓ
Bartomeu Servera Ginard, nascut a Artà (Mallorca) el 1880, va arribar a Menorca per complir el servei militar i aquí va conèixer la que seria la seva esposa, Antònia Huguet Cardona. Durant bastants anys va menar el lloc de Cogolló Gros, fet que li reportà esser conegut a Sant Climent com "es mallorquí de Cogó". Pel manuscrit d'un estim, podem deduir que entrà com a pagès amitger d'aquest lloc el 1919, mentre que per testimonis orals sabem que el va desdir el 1936, per fer de venedor d'oli i altres productes pels llocs, i viure a una casa –ja desapareguda– de la carretera de Maó a Sant Climent que, òbviament, seria coneguda con Cas Mallorquí.
El fill gran d'en Bartomeu, de nom Joan (1903-1982), tot i treballar la terra al lloc amb son pare, va ser un home instruït, que pronuncià conferències en defensa de l'esperit rural, col·laborà amb Francesc de Borja Moll i va escriure una interessat novel·leta l'any 1930, quan estava a Sant Climent, que un dia s'hauria de publicar. De fet, hem arreplegat la seva biografia i disposam d'uns "criteris d'edició" elaborats pel lingüista Àngel Mifsud, qui malauradament ens deixà el proppassat 22 de desembre. Malgrat els múltiples entrebancs, crec no hauríem de renunciar a dur endavant el projecte.
L'any 1926 es mallorquí de Cogó, home titllat d'un poc beat, va regalar a l'església de Sant Climent una figura de Sant Antoni, mentre que la "senyora" de Cotaina en donà una de Sant Lluís Gonçaga, totes dues adquirides als tallers d'Arts Cristianes, d'Olot; van ser beneïdes aquell 17 de gener durant la missa solemne oficiada pel vicari Sr. Villalonga i l'ecònom Miquel Llabrés –assassinat durant la Guerra Civil–, a la que es cantà el Te Deum de Mestre Tortell.
Podem considerar, sense massa por d'equivocar-nos, aquesta data del 1926 com l'originària de les festes de Sant Antoni al poble de Sant Climent, ja que el capvespre es van treure en processó les noves imatges, essent portada la de Sant Antoni per homes del camp, i amb la participació d'autoritats, poble i la banda de música de Maó dirigida per mestre Manuel Garcia.
En Toni Olives "de Can Ritu" va venir al món l'any 1925 i el deixà el novembre passat, fa un temps vaig tenir un parells de xerrades amb ell i sa dona; en Joan, que havia estat músic i partícip de la festa, recordava diferents estrofes de les cançons que s'hi cantaven, la primera de les quals és la més coneguda i la que feia de tornada.
A disset es Sant Antoni
a vint Sant Sebastià,
qui bones obres farà
no tindrà por del dimoni.
-
El dimoni cucarell
va néixer es temps de magranes
sa mare en tenia ganes
de tocar-li es clotell.
-
Sant Antoni va per la mar
tocant una campaneta,
amb sa seva guitarreta
tots els peixos fa ballar.
ANYS VINT/TRENTA
Sense cap dubte, les festes de Sant Antoni eren inspirades en les d'Artà, el poble nadiu d'en Servera, que com altres poblacions de Mallorca les dedicava a aquest sant com a patró dels animals domèstics i particularment dels que es feien servir en les feines del camp.
Comptaven com a personatges més simbòlics amb la figura de Sant Antoni, representada per un home amb els hàbits marrons, cordó a la cintura, barba blanca, campaneta, caputxa i qualcant dalt un ase o somera; la rèplica li donaven els terrorífics dos dimonis, saltant entre els festers coberts per una carota de banyes retorçudes que s'obria i es passava pel cap, també duien una calavera dibuixada a la seva vestimenta. Els dimonis petits o dimonions eren escenificats per un grup d'al·lots amb camisa blava i calçons negres, però sense careta.
Per aquells que les van viure, les festes van ser molt diferents en el període fundacional de preguerra de com serien a la postguerra; com sol succeir, tampoc podem descartar aquell deix nostàlgic de que qualsevol temps passat fou millor. Per aclarir com eren les festes en aquella primera època m'he basat en l'hemeroteca, particularment en el diari El Bien Público, i sobretot en els pocs testimonis presents –alguns desapareguts recentment–, que sempre aporten aquella frescor de les coses viscudes.
Com queda dit, el gener del 1926 va ser el de l'inici de la festa de Sant Antoni. Una celebració extraordinària "per la que tant treballà Bartomeu Servera" segons el cronista del diari. En anys successius també es fa ressò d'aquestes solemnitats, així, el 1927 van ser molt concorregudes i es van beneir les cavalleries, moltes d'elles "ricament guarnides". L'any 1929 es continuaven celebrant els diferents actes religiosos i cívics; el capvespre, malgrat el fred, molts automòbils visitaren Sant Climent per presenciar les festes. El 17 de gener de 1931, el periòdic anunciava que el mateix capvespre la festa es celebraria a la plaça major amb la benedicció de cavalleries i vehicles "que tots els anys revesteix excepcional interès i importància".
Seria el darrer any de celebració a la primera època, a la qual no hi havia carrosses, però si una gran presència de cavalleries provinents dels llocs del voltant, com s'aprecia a la fotografia adjunta. Miquel Seguí, des Lloc Nou des Fasser, (1922-2011), em contà que llavors Sant Antoni "era una festa grossa", el protagonista del sant, vestit amb hàbits i caputxa de frare, qualcava damunt un ase mentre anava fent creus als dimonis que es bolcaven als seus peus.
En Miquel Seguí no recordava si la nit del dissabte sortia Sant Antoni, en tot cas sí que ho feien els dimonis i encenien festers pels carrers, per davant el Casino, davant s'Estany i més avall, pels que solien arreplegar un raig de cuixots de figuera de moro, rama i llenya. Al costat de s'Estany, en Llorenç "Cambra", pescador i contrabandista, hi tenia un soterrani amb mitja bodega, d'on treien vi per acompanyar la sobrassada torrada als festers. Més d'un agafava un "gató" aquella nit.
Imagineu-vos l'escena: no hi havia més claror que una bombeta a cada cap de cantó que no il·luminava gaire més que un llum en crues, mentre dins els festers cremaven els cuixots de figuera fent saltar tot d'espires mentre els sinistres dimonis, cos de calavera i banyes retorçudes, saltaven i fent endemeses entre els festers i la penombra espantant al·lots i al·lotes que corrien esporuguits.
Eulàlia Carreras Tudurí "Magat" (1925) encara "té una eima" de la festa de quan tenia quatre a cinc anys i va tenir tanta por dels dimonis que la van trobar amagada davall el llit. Per avui ho deixarem aquí, amb un parell d'estrofes de les que es cantaven aquells dies, segons les recorda n'Eulàlia.
Sant Antoni de Viana
dia disset de gener,
qui beu primer o darrer
sempre beu de bona gana.
-
No tinguem por del dimoni
perquè ell res mos farà
i ara per acabar
diguem visca Sant Antoni.
–––
adsintes@telefonica.net