En el capítol anterior, a l'Illa de les Vaques, es nostro espia va visitar una capitaleta governada per uns que han decidit oblidar els orígens locals, i així la ciutat està en camí de ser, simplement, la capital d'aumón, com ho és Port Aventura, per posar un exemple. Sense història i sense cultura pròpies. Tot manllevat.
Encara li va quedar temps per poder participar en una caminada contra unes rotondes subterrànies que pensen construir per allà. Es menjaran tants de doblers amb l'obra (uns 300 euros per habitant), que es podria arranjar tota la xerxa viaria de l'illa i tenir-la aclarida per uns quants anys. Però ja se sap que l'arrogància és el pitjor enemic del seny.
Però unes altres obligacions cridaven a l'esforçat espia. Hi havia notícies que el govern de la nación nación estava a punt de rebaixar els preus dels transports, en una operació sense precedents per abaratir les passejades dels seus castigats ciutadans.
Així és que l'espia va tornar a partir cap a la capital dels miracles i del rei caçador d'elefants,i es va presentar al palau on es refugia la ministra de la cosa. No va tenir dificultats per entrar, perquè es veu que anava molt ben ensenyat. Es va disfressar de compte a Suïssa i tothom se'l va mirar com si fos la cosa més normal del món. Eren enmig d'una roda de premsa.
– A partir del 8 de febrer, davallarem els preus dels passatges un 11 per cent –deia en aquell moment la ministra–. I encara farem un 35% de descompte addicional als paquets de 10 viatges, amb una validesa de 4 mesos.
– I açò com és –va interrogar una periodista amb cara de sorpresa–, ara que no hi ha un ral a caixa, com és que davallen els preus?
– És que hi ha tants d'aturats –va respondre la ministra sense immutar-se–, que hem pensat que si no poden fer feina, poden aprofitar el temps viatjant. Sempre s'aprèn, viatjant!
– Ministra, segur que hi ha trampa! –va exclamar un periodista que aparentava que estava fet un jutge, però que en realitat era de la casa, com bonibé tots els presents.
– Bono –va replicar la ministra amb posat de picarona, per més que no s'ho creguin els que l'han vista alguna vegada–, també hi ha un altre motiu. Volem incrementar un 10 % la utilització del transport i adaptar la política de preus a la situació actual... Pensi que a molts de trajectes l'ocupació està per davall del 50%.
– I res més? –va continuar el periodista aparentment incisiu, però que era de la casa i ajudava la ministra a lluir-se.
–Bono –va tornar a transigir la ministra–. És que volem aproximar el transport a més persones, establir preus més atractius, millorar les condicions dels viatgers habituals i fomentar la fidelització... I també farem promocions amb un descompte de fins al 70!
– Un èxit! –va exclamar un corresponsal del diari de l'Illa de les Vaques que s'havia ofert per anar a la roda de premsa sense cobrar dietes. El pobre homo estava tan meravellat amb les declaracions de la ministra que no sabia com reaccionar. Per finalment ho va fer.
– Senyora ministra –que li diu–. Quan aquesta notícia arribi a ca meva, no s'ho creuran. A un cap de l'illa organitzaran un segon Sant Antoni, amb l'himno nacional encara més fort, i a l'altra cap, repetiran la preformance de la reconquesta ara amb banderes autèntiques de Port Aventura. I la coordinadora pel transport es dissoldrà per sempre més i...
– Escolti, jove periodista –el va interpel·lar la ministra en un altre idioma, però que sé traduir perquè vaig a anar a escola–. Vostè d'on ve?
– Jo? –va replicar el periodista sense dietes pagades, mentre es posava vermell com un perdigot–. De l'Illa de les Vaques, senyora!
– Ah! –va respondre la ministra–. Molt polida s'illa. Una gent molt hospitalària. I que s'ho empassa tot. Però és que jo parlava de l'AVE. I me sembla que allà no n'hem fet, d'AVE. Però li demanaré al meu assessor. Eh Manolo que no hem posat cap AVE a l'illla aquella que tenim abandonada a la bona de Déu?
– És que ara no ho sé, ministra –va respondre el tal Manolo–. No em sona ni l'illa, però consultaré el meu bufet d'assessors.
– Ja li dic jo que no, senyora ministra –va reaccionar el pobre periodista sense dietes–. Ara mos faran unes rotondes subterrànies per la cara, però d'AVE, res de res. Molts de pardals, sí que en tenim.
– Idò miri –va respondre la ministra–. Tot açò que he dit del transport era per als habitants del territori nacional nacional. Els de les colònies, com sempre...
– Ja ho tenc, ministra! –va exclamar en aquell moment el tal Manolo–. A l'Illa de les Vaques és on volem reduir el descompte de resident per poder rebaixar els preus de l'AVE que has anunciat. Que no te'n recordaves?