Em sembla que va ser na Maria sa germana qui em va rallar primer del llibre. "Descripció geogràfica i estadística de L'Illa de Menorca". Apunts presos durant una llarga estada de C. F. H. Lindemann, capellà de la guarnició a Lüneburg. Amb set gravats al coure i un mapa. Editat originàriament a Leipzig, a la llibreria de Weygand l'any 1786. Es veu que el procés de traducció va ser dut a terme a dues bandes. Lothar Pabst en va fer la transcripció de l'alemany al castellà i, na Maria, el va traduir del castellà al català. Tomàs Vidal Bendito va fer la presentació i Wilhelm Ziehr l'estudi històric. El primer, autèntica ànima del l'edició de l'obra, va localitzar un exemplar del llibre a la Biblioteca-Cartoteca de Palma de Mallorca creada per Lluís Alemany: "Lothar Pabst trobà la segona persona clau de l'operació, na Maria Pons Pons, bona menorquina i excel·lent professional de la nostra llengua. La seva missió, fonamental, ha estat posar en bon català els textos que Lothar anava passant de l'alemany al castellà. En aquestes tasques, tant Lothar com Maria comptaren amb l'ajut eficient i desinteressat d'Ester Pons Seguí i Joaquim Pabst." Aquest va ser el modus operandi per recuperar un text important que està centrat en la història de Menorca. Josep Pla ho tenia clar: "En aquest país tot el que fa referència a algú que hi està lligat és important". Sí per a Catalunya és important qualsevol lligam amb el país, per a Menorca aquesta qüestió és imprescindible. Els gravats de coure són obra del capità Evert. En una estampa, la que acompanya aquest escrit, es pot veure un pagès menorquí llaurant amb l'ajut d'un ase i un porc. És una imatge impagable que va ser fins i tot comentada per Kant. El gran filòsof la va veure i li va servir per posar aquesta anècdota com a exemple de les coses diverses i sorprenents que els homes poden fer per a sortir endavant. Al llibre cabdal de la filosofia antiga "Crítica del juicio", que jo tenc en la versió castellana de la col·lecció Austral, el filòsof assegura a les pàgines 278-279: "El hombre, por la libertad de su causalidad, encuentra en las cosas naturales provecho para sus intenciones, a menudo insensatas (verbigracia, las plumas de colores de los pájaros para adorno de su traje, tierras coloreadas o savia de las plantas para sus afeites), a veces también razonables como el caballo para cabalgar, el toro (y en la isla de Menorca incluso el asno y el puerco para labrar)". Imaginau-vos un pagès menorquí que només disposa d'un ase i té la pensada genial d'encollar un porc a l'arada per a poder llaurar. Aquesta facècia sorgida de la necessitat, amb el temps acaba formant part d'un dels llibres més importants de filosofia de tots els temps! Increïble i fascinant. El porc és un mamífer ungulat domèstic i la paraula té els seus orígens en el llatí "porcu". Una dita popular menorquina afirma: "A lloc on habiten porcs, no hi creixen espigues". Vol dir que és absurd cercar una cosa allà on lògicament no pot existir.