Aquesta punyetera crisi està plena de petites lliçons que de mica en mica, ens van canviant el paisatge. Jo penso que moltes vénen donades pel canvi de paradigma, és a dir i perquè s'entengui, ens han canviat el decorat però els actors seguíem fent la mateixa obra. Per exemple, fa temps que vaig veure un reportatge sobre un pobre cuidador del Zoo de Barcelona que ens mostrava amb orgull com preparava la fruita i la verdura per a les feres. Una feina com qualsevol però poques vegades televisada. Doncs bé, l'endemà tot eren crítiques a les xarxes socials i el Twitter treia fum perquè no s'entenia que les zebres i els micos poguessin endrapar una safata de melons, pebrots i síndries quan molta gent està passant gana.
Un altre exemple senzill que crec que ens ha canviat el valor que donem a les coses és precisament, identificar la despesa que fem i que abans ens podia semblar menor. Poder fer net el cotxe a la rentadora mecànica per cinc euros (quatre euros amb noranta!) i observant la criatura perquè no salti un retrovisor pels aires o bé, fer-ho un mateix amb la manguera a pressió per un euro, mullant-se les sabates i gairebé l'ànima. Ja gairebé pot semblar una obscenitat destinar tant de capital a treure la sal i el fang del cotxe però en canvi, sembla com més irrisori, fer-ho a preu de cupó de la sort. El fet és el mateix que abans però en canvi, el valor dels diners ara ens ha canviat i hem après a valorar les coses d'una altra manera. Són les lliçons de l'època que ens ha tocat viure a tots plegats.