Als arquitectes, com a ciutadans i com a professionals, ens preocupa la carretera general i les actuacions que s'hi puguin fer. Com també ens preocupa molt les intervencions en el paisatge de l'Illa. D'altra banda, també ens agrada sentir les opinions sobre les nostres arquitectures, i volem opinar sobre les infraestructures, que no deixen de ser construccions sobre el territori. Poc a poc, entre tots els menorquins, estem construint una Menorca original, on el paisatge s'està convertint en un valor excepcional, únic, poderós, profundament estimat, diferenciat dels valors que tenen les altres illes. El conseller de Mobilitat del CIME ho ha entès perfectament i esperam que porti aquesta comprensió, utilitzant els seus grans dots d'estratega, a la pràctica. També, esperam que el conseller d'Ordenació del Territori comprengui plenament el significat de tenir una illa quasi verge, més verge que les altres i Reserva de la Biosfera, i ens ho demostri en la proposta de PTI que prest, desitjam, poder discutir.
El plantejament
Després de la taula rodona sobre la carretera general a l'Ateneu de Maó i, sobretot, després de la sessió tècnica a la que uns 15 arquitectes vam assistir al Consell Insular amb Rodrigo del Pozo (enginyer de camins, redactor del projecte de millora de la carretera i persona sensible al fet diferencial menorquí), feta possible per l'excel·lent disposició de Lluís Alejandre i per l'eficient gestió d'en Tomeu Martí, crec que el disseny final del projecte de millora de la carretera general pot encaixar total i perfectament dins d'un marc de protecció del paisatge, sense oblidar la seguretat i la funcionalitat, així com els altres tres paràmetres (capacitat, economia i ocupació) dels sis que Rodrigo del Pozo ha considerat per fonamentar el seu criteri, a l'hora de posicionar les rodones al llarg de la carretera general remodelada.
No cal parlar gaire del vuitanta per cent restant de la remodelació de la carretera on hi ha un gran consens: ampliació de vorals, anul·lar girs a l'esquerra, expropiar amplades per futurs serveis, solucionar fluxos pluvials, escorrenties, carrils lents, etc. Tampoc cal discutir la primera prioritat en què s'ha de basar la remodelació de l'eix vertebrador de l'Illa: la seguretat. En tot aquest paquet de mesures hi estem d'acord i només amb la concreció del tipus d'enllaç, o en la situació de les rodones noves, és on hi trobam els desacords. Desacords relatius, ja que si bé l'enginyer estableix que les rodones urbanes o periurbanes seran en superfície, com a criteri general, nosaltres no entenem perquè dins del territori rural, si és menys impactant una rodona en superfície, no s'hi ha de poder ubicar, en substitució de les de doble nivell. Es clar que nosaltres entenem, en l'ordre de prioritat dels paràmetres emprats, que després de la seguretat s'hauria d'aplicar la protecció del paisatge.
Els nusos
Les propostes de rodones que ens han explicat tenen sentit en base a uns criteris que el projectista ha establert per poder definir un projecte, que podem definir com a tècnicament molt ben pensat, que podria aplicar-se a qualsevol lloc. El tema és si s'ha tingut en compte el fet diferencial menorquí. El que podria funcionar perfectament a altres bandes, aquí ha de ser matisat, aprimat, reduït, fet amb molt més tacte. I Rodrigo del Pozo ho sap. Però el camí que s'ha dibuixat, (a partir de cinc tipus de rodona i l'aplicació dels sis paràmetres abans esmentats) per arribar a la solució de les rodones proposades a cada ubicació podria ser un altre, si es modifiquen algunes premisses de partida, mantenint la qualitat del projecte amb totes les seves consideracions tècniques.
Rodrigo ha definit un criteri –i accepta que ni pot haver d'altres– en base a considerar un catàleg de cinc variants de rodona que va aplicant a cada ubicació concreta, on ell creu que és necessari situar-hi un nus per poder, bàsicament, fer els girs a l'esquerra, que s'ha proposat eliminar a tota la carretera general. Llavors, possiblement, traslladant el nus més amunt o avall d'allà on és ara, la solució de rodona pot canviar en funció de la topografia, i ser més o manco impactant.
Posem el cas de la rodona de Biniai Nou, una de les de més impacte en el tram de Maó a Alaior (en principi, situada allà on és, només per poder fer els girs a l'esquerra) i la comparam amb el nus d'Ets Alocs, al Pla Verd. Dues situacions de poc trànsit, nusos secundaris, situats a una línia recta, potser a Biniai hi ha més desnivells (però no excessius) i miram les solucions que s'han proposat a cadascuna. A Biniai, s'hi situa una rodona a doble nivell (el projectista cerca un lloc on hi sigui el desnivell, però una mica més envant, o un poc abans, ja no n'hi ha) i al Pla Verd hi posa el nus més senzill de tots els que hi ha al catàleg. Si, l'enginyer justifica una sèrie de condicionants per un i altre lloc, però les solucions finals són totalment oposades i la del Pla Verd molt manco impactant. Només que situés el nus de Biniai en una ubicació més planera, possiblement s'hi podria aplicar la solució més senzilla.
El nus de Alcaidús té un plus de complexitat, ja que hi ha un creuament de camins, perpendicular a la carretera, bastant utilitzat per persones a peu i amb bicicletes, i la rotonda proposada està situada, en principi, després de la corba, però molt a prop d'ella. Aquest nus està en estudi ara mateix i no sabem com quedarà. Però, a l'igual que el nus de Biniai Nou i l'Argentina i Loreto, presenten rodones per sota del nivell de la carretera general, que prioritza, sempre en aquestes situacions, les dues vies ràpides.
El nus de Loreto és un altre on es proposa un enllaç totalment diferent del que es dibuixa, per exemple, a l'entrada de la fàbrica de prefabricats, arribant a Ciutadella. Dues situacions similars, la de Ciutadella solucionada amb rodona a nivell i la de Loreto amb dues de petites a banda i banda de la via, a diferent nivell. Sembla que l'opció de rodona a nivell tindria menys impacte a Loreto, malgrat s'hagués de moure. En tot cas, pens que s'hauria de meditar bé si en aquesta ubicació seria millor eliminar el nus tan complicat i, en tenir la rodona d'Alaior tan a prop, utilitzar-la pels girs dels camions que surten cap a Maó i establir altres opcions per les entrades des de Ciutadella.
Una darrera mirada al tema de les rodones, en estudiar els dos trams que estan sobre la taula de l'enginyer, ens mostra que el tram de Ferreries a Ciutadella, que és més llarg, només té dues rodones amb doble nivell, Torrellafuda i es Tudons, (prou complexes i amb bastant d'impacte) en comparació al tram Maó Alaior, més curt, que en té cinc. Es clar que això no vol dir res, ja que la topografia i els punts concrets de connexió així ho han marcat. Però, dona la sensació que les solucions proposades en aquell tram en general són més senzilles i connectarien millor amb l'actuació a una via que només suporta trànsit intens dos mesos
Les claus del desenllaç
Sobre la variant de Ferreries, recentment acabada, hi ha una gran unanimitat en l'impacte que ha representat el nus amb pont de San Patrici. Ho reconeix el mateix enginyer, (de fet compara l'impacte d'aquest pont amb la senzillesa de les propostes amb caixons als nusos nous), ho manifesta algun empresari turístic sensible al que vol dir Reserva de la Biosfera, ho tenim ben clar la majoria d'arquitectes, ho ha manifestat el GOB, que també ha estat sempre en contra de la solució de la variant de Ferreries executada, etc. Tenim, llavors, l'exemple per anar a contemplar el que no ens agradaria que s'apliques a tota la carretera. Bé, dirà l'enginyer, no és exactament igual Sant Patrici que les noves propostes de rodones. Ja, ja, però el que cal modificar són els criteris primers, aquells sobre els que descansen totes les justificacions posteriors, que han conduit (de manera impecable, des d'un punt de vista tècnic) a les propostes de rodones que trobam no adients amb Menorca, Reserva de la Biosfera.
Si els tres projectes que prest estaran en marxa (Maó-Alaior, Ferreries-Ciutadella i Alaior-Ferreries) per remodelar la carretera general, aconsegueixen establir un mateix criteri, per situar les noves rodones o enllaços, que prioritzi la protecció del paisatge, (entenem amb açò: que s'alteri el menys possible la topografia, s'escullin ubicacions amb menys impacte, es facin intervencions estrictament imprescindibles, etc.) tindrem una carretera renovada, segura i a la mida de les característiques de la nostra illa. El descontent, cada vegada més generalitzat, es disoldria i començaríem a remar tots junts en la mateixa direcció, com li agrada dir al conseller de Mobilitat del nostre Consell insular.