Una altra vegada apareix Menorca, aquesta vegada sense citar-la, en un monument literari de la cultura europea com és la narració filosòfica "Càndid" de Voltaire. Després de recórrer mitja Europa i part d'Amèrica, Àfrica i Àsia; el protagonista de nom provocador arriba a Anglaterra on presencia una escena impactant: "Així parlant van arribar a Portsmouth; una gernació omplia la riba i mirava atentament un home molt gros que estava de genolls, amb els ulls embenats, a la coberta d'un vaixell de la flota; quatre soldats, parats davant per davant d'aquest home, li van tirar cada un tres bales al cap de la manera més flegmàtica del món, i l'assemblea en pes se'n va tornar, la mar de satisfeta.
-Vatua món! Què és això? -va dir Càndid-. Quin dimoni fa pertot la seva llei?
Va preguntar qui era aquell home tan gros que acabaven de matar amb gran solemnitat.
-És un almirall -van contestar-li.
-I per què l'han matat?
-Perquè no ha fet matar prou gent -van dir-li-; ha lliurat batalla contra un almirall francès i troben que no se li ha acostat tant com calia.
-Però -va dir Càndid-, l'almirall francès estava tan lluny de l'almirall anglès com aquest ho estava de l'altre!
-Vet aquí una cosa incontestable -li van dir-, però en aquest país tenen el costum de matar un almirall de tant en tant, per engrescar els altres".
Qui era aquest almirall britànic afusellat a la coberta d'un vaixell i que, amb el seu exemple involuntari, ajudà Voltaire a tornar a formular la pregunta clau que travessa tota la seva obra: per què existeix el mal? És l'almirall John Byng, vençut per l'almirall francès Galissonnière en aigües de Menorca. Byng va ser acusat d'haver dirigit amb poca empenta la batalla i d'haver-se retirat massa prest. Va ser executat, a la mateixa coberta del seu vaixell, el 14 de març de 1757. Voltaire va intercedir, sense cap èxit, en favor de l'almirall francès que va ser executat sense pietat per haver perdut Menorca. Dit d'una altra manera, el van escatar per no haver pogut conservar per a l'Imperi Britànic, llavors en guerra amb França, una illa estratègica situada a la Mediterrània. Escatar és una altra paraula marinera que, a Menorca, ha agafat múltiples i contundents significats.
Originàriament significava treure les escates d'un peix. A ca nostra vol dir també fer net fregant. També ho deim per referir-nos a enllestir, deixar acabada una feina. El quart significat seria guanyar. Una cinquena significació seria la més bèstia de totes i la més apropiada per a referir-se a l'execució de l'almirall Byng. L'almirall que els anglesos van escatar per no haver defensat amb prou coratge Menorca i, sobretot, per dir-ho a la manera de Voltaire, per no haver escatat prou gent.