Ho vaig sentir a dir més d'una vegada a l'àvia Maria: "ets un drac vellaner". L'àvia Maria no s'enfadava quasi mai. Una lluïssor irònica es desprenia dels seus ulls entelats pels cops que li havia donat la vida com a dona de la seva generació i com a mare de família. No la vaig veure mai crispada. Només aquestes sortides que ens semblaven desconcertants i que trencaven l'activitat natural i enfebrada dels seus nombrosos néts. Va ser l'única àvia que vaig conèixer i, cada vegada que preparava caragols amb la cuina de ferro, me'n duia un platet a ca nostra que feia olor de tem. No sé per què, però record molt bé les patates fregides que feia. Podeu pensar. Les patates fregides no tenen cap secret, però fetes amb foc de llenya, cuina de ferro, oli d'oliva i perfumades amb una fulla de llor, un parell de grans d'all i un pessic d'amor, produeixen un miracle d'alquímia impossible de repetir i que només el record pot recuperar. Ara, les cuines funcionen amb gas o amb electricitat. A ca nostra en tenim una d'aquestes darreres. Em pensava que no m'acostumaria mai a cuinar sense foc, però l'ésser humà és tan adaptable com un camaleó. No és nostàlgia. O sí. Però és polit que el record d'unes patates fregides amb foc de llenya pertanyi al passat i estigui relacionat per sempre a una figura estimada vestida de negra que mai no tornarà. Bé. És la vida. Com les cuines de ferro que funcionaven amb foc de llenya i que van ser substituïdes per les cuines de flama blava per la combustió del gas o les cuines vitroceràmiques elèctriques i d'inducció. Però, tornem al principi: què és un drac vellaner? Un drac és un animal fantàstic, al qual s'atribueix figura d'aspecte molt gros proveït de peus i d'ales. En castellà, "dragón". A més, a les rondalles de Menorca, un drac és un gegant ferest i devorador d'homes. En castellà, "ogro". A la nostra illa també pot referir-se a una persona molt lletja, repulsiva. Un vellaner és un avellaner; arbre de la família de les cupulíferes. També pot ser la persona que ven les vellanes o les avellanes.
Però junt? Drac vellaner? Per una vegada, una possible solució me la va donar la xerxa social. L'escriptor, professor, filòleg, actor i productor entusiasta de projectes culturals Jaume Gomila Saura va plantejar una qüestió semblant al Facebook. La resposta més coherent la va donar un amic de Jaume, Víctor Fajardo: "En anglès un "dragon whale" és un animal mitològic que atacava els vaixells. Quan pensaven que el món era pla i finit, es creia que aquests dracs vivien en els límits del món. Influència anglesa?". No sé respondre la pregunta que va formular Víctor. Un drac vellaner seria el mateix drac balener de la rica mitologia fantàstica britànica? Una perversió de la paraula anglesa "whale" reconvertida pel parlar popular en "vellaner"? No ho sé. A Menorca hi ha hagut sempre pocs arbres productors d'avellanes. Els avellaners, que es podien veure en els camps de futbol o a les festes patronals amb el seu paner ple d'avellanes, també s'han extingit. Les avellanes, dins sacs arpats per dracs vellaners, són ben presents en les festes dels cavalls que se celebren en el límit del nostre món occidental que és Ciutadella.