Montserrat Roig sempre m'ha semblat la germana petita de Mercè Rodoreda. Totes dues van néixer a Barcelona, totes dues eren de família burgesa, totes dues eren novel·listes d'èxit, totes dues van ser dones compromeses amb el seu temps, totes dues eren guapes, modernes i seductores, totes dues compartien les inicials del nom i del llinatge i totes dues van aconseguir escriure obres mestres de la literatura universal. Tal vegada, l'única diferència, a més de l'edat, és que Montserrat Roig, va compaginar l'exercici de la novel·la amb el periodisme. Aquesta característica no la fa millor ni pitjor. És un tret diferencial que només indica que Montserrat -nom d'home i de dona i, també, topònim que significa "muntanya serrada"-, pel fet de ser més jove, va poder desenvolupar la seva carrera literària amb més normalitat que Mercè Rodoreda que va viure exiliada durant uns anys.
Montserrat va néixer l'any 1946 i va morir l'any 1991. A pesar que només tenia quaranta-cinc anys quan va morir ens va deixar una obra important i incisiva: les narracions "Molta roba i poc sabó..." (1971) i "El cant de la joventut" (1989); les novel·les "Ramona, adéu" (1972), "El temps de les cireres" (1977), "L'hora violeta" (1980), "L'òpera quotidiana" (1982) i "La veu melodiosa" (1987); els llibres d'assaig o investigació "Els catalans als camps nazis" (1977), "L'agulla daurada" (1986)i "Digues que m'estimes encara que sigui mentida" (1991); i el recull de les seves cròniques publicades al diari Avui "Un pensament de sal, un pessic de pebre" (1992). En aquest escrit vull rallar del llibre que va publicar l'any 1977. Al pròleg, Montserrat Roig descriu la sorpresa que causava en els seus amics quan s'assabentaven que escrivia un llibre sobre aquest tema i que va resumir en una frase astorada: "-Ah! Però és que hi va haver catalans als camps nazis?". La gènesi d'aquest petit article també parteix del mateix astorament i sorpresa que destil·la aquesta frase: "Ah! Però és que hi va haver menorquins als camps nazis?".
Pura ignorància personal imperdonable que vaig aconseguir esmenar quan vaig llegir el llibre de Montserrat fa uns anys. Sí, per suposat, hi va haver menorquins als camps nazis. Segons les llistes del llibre, setze menorquins van morir al camp de Mauthausen o als Kommandos exteriors d'aquest camp: els alaiorencs Bartomeu Florit Pellicer i Jaume Mercadal Orfila; el veí d'Es Castell Josep Van-Walve Coloma; els ciutadellencs Josep Caules Pous, Manuel Marquès Pous, Ignasi Moll Caymarés; el forneller Ernest Rosselló Gómez; i els maonesos Enric Ballester Dalmedo, Àlvar Cardona Carreras, Sebastià Garriga Arrou, Llorenç Mercadal Borràs, Antoni Mercadal Cardona, Antoni Noguera Olives, Joan Pons Mercadal, Rafael Saura Moll i Crescenci Sintés Pous. Ara només són noms escrits en una llista. Noms i llinatges que ningú no va poder escriure a cap làpida. Vos propòs un joc. Digueu en veu alta aquests noms i aquests llinatges que ens resulten tan familiars. No quedaran escrits a cap pedra, però reviuran durant un breu instant.