Llegint aquests darrers dies declaracions de polítics locals que comanden, i dels seus col·laboradors, dóna la impressió que estan a punt de descobrir l'oliaigo broix. Tard, però hi han arribat. O ho fan veure, perquè les acciones encara no els acompanyen.
A quin turisme ha d'aspirar una illa que ha aconseguit sobreviure a la balearització, a l'empanada urbanística de Bànkia, a la disbauxa de l'obra pública espanyola, a la despersonalització, a la anul·lació cultural i social i a bonibé tots els disbarats de l'Espanya litoral prepotent i nou-rica?
A quin turisme ha d'aspirar, si no és que ara es vulgui posar al dia copiant tots aquests desastres i competir amb la Manga del Mar Menor, la costa Valenciana, Mallorca, Eivissa, Marina d'Or i la Barceloneta?
La resposta ja l'estan donant els polítics que comanden, encara que continuïn organitzant cada viatge que fa cruixir per explicar la bona nova: el turisme dels espais naturals, de la flora, de la societat educada i refinada que encara és Menorca, de l'arqueologia més imponent d'aquesta part del món, dels llegats català i britànic, de l'arquitectura popular, del que queda de la tradició industrial i agrícola, formatge inclòs.
El mal és que aquest turisme no és cridaner, ni cerveser, ni de masses, ni de blocs d'apartaments amb olor de gamba frita, ni d'hotels amb menú de passar gana... Ni del tot inclòs, ni de les visites guiades amb tanta gent que semblen bens, ni dels souvenirs santibel·li ("santibel·li de guixi, ni cagui ni pixi, ni mengi ni begui ni fa sacrifici", deien a Ciutadella).
O dit d'una altra manera, és un turisme que no serveix a aquells que reclamen per a l'illa els grans negocis immobiliaris o hotelers, ni les grans menjadores en forma de restaurant, ni les autopistes ni els grans ports turístics... És el turisme més vinculat a l'emprenedor local, al petit comerç, al producte tradicional, a la gastronomia autòctona, al racó amagat i a la residència discreta, i que a més, se'n sol entèmer quan el tracten d'ase.
És en definitiva un turisme que podria resoldre molts de problemes econòmics de la Menorca d'avui, perquè aquí, a diferència de les altres zones litorals espanyoles, la població que ha arribat per viure del turisme encara és relativament escassa. El problema que tenen a altres bandes és que, ja hi ha tant població resident que, amb aquesta casta de turisme no podrien treure es querns. Han de menester la multitud.
Per atreure aquests visitants no serveixen les formes de promoció que tradicionalment s'han emprat per intentar omplir hotels i apartaments. Unes formes que segur que s'han de mantenir, perquè seria una bestiesa desaprofitar el que ja hi ha, però a la vegada s'hauria d'avançar per altres vies. I és feina dels experts dir quines són. És espantós que cada vegada que Menorca surt a la premsa sigui per culpa d'una iniciativa més contra la protecció mediambiental.
Però siguin quines siguin les noves vies de promoció, la primera cosa que exigeix un bon client és que el producte sigui de qualitat. Que coincideixi amb allò que s'ofereix. Que no hi hagi trampa. I si Menorca ha d'anar per aquest camí, hi ha moltes coses a reorientar. Començant per les més petites, com la salvació de les persianes i les finestres de guillotina de què parlava en Joan J. Gomila l'altra dia.
Una cosa ben sorprenent. Que cap autoritat, fins ara, no hagi fet res per conservar aquest element distintiu de les cases menorquines, el més visible del llegat britànic que diuen que volen potenciar. Com tampoc sembla que no hagin fet res per evitar les gàbies de comptadors que Endesa obliga a posar als enfronts, ni per suprimir el caos de cables que decora els carrers dels pobles menorquins. Ni per prohibir, al voltat de Maó, que les parets seques tradicionals pugin d'alçada i converteixin els camins en carrerons entre murs.
Atreure un turisme que cerca coses autèntiques exigeix autenticitat. I costa creure que açò és el que vol oferir Menorca quan es prenen iniciatives de tan dubtosa coherència amb aquest principi. Els fangs del port de Maó poden contaminar la costa de Rafalet o no? No ho sé, però perquè hi hagi credibilitat, s'ha de recórrer a informes molt més contrastats i a fórmules molt més participatives abans de prendre decisions.
La destrucció del torrent des Mercadal o els herbicides a Alaior eren inevitables o no? La manera com s'ha portat a terme aquestes iniciatives generen, com a mínim desconfiança en la població més sensibilitzada. I la sensació que les autoritats responsables pensen poc en les conseqüències dels seus actes.
I el projecte de rotondes a dos nivells de cap a cap de l'illa? O l'ampliació del camí de Torralba? Encaixen amb aquest model de turisme? O són una astracanada més de nou ric? I els recintes arqueològics? No s'hauria de destinar molts més recursos al seu manteniment i reconstrucció en comptes de posar-hi quatre llums?
I de la revisió del PTI, què n'hem de dir? Quina credibilitat pot inspirar el recorregut que ha fet fins ara?
Aquest nou turisme (que tampoc no ho és de nou, perquè a Menorca ja n'arriba més del que es diu) ha de percebre que la defensa del paisatge, de la natura, del patrimoni, van de ver, que darrera hi ha gent que pensa i que en sap. Les estratègies d'aparador ja són males de dissimular!
Perquè una empresa triomfi ha de menester, primer de tot, un bon producte, però darrera hi ha d'haver uns bons directius i aquests han d'estar ben assessorats. Així idò, que cadascú deduesqui com tenim la cosa...