Una de les principals missions dels polítics és gastar bé els doblers que tots, a través dels nostres impostos, posem a la vidriola comunitària. Algú va dir que la política és l'art de prioritzar, decidir què fer en cada moment d'entre totes les opcions possibles. Es veu que a Madrid hi ha qui creu que ara mateix, una de les prioritats és organitzar uns Jocs Olímpics.
Aquests senyors pensen que mentre hi ha sis milions de persones sense feina, mentre retallen el pressupost d'hospitals, escoles i persones depenents, mentre fan més difícil cobrar l'atur als majors de 55 anys, la prioritat és muntar unes Olimpíades. No deixa de ser una visió curiosa. Potser els alumnes que enguany no tenen un professor de suport estan encantats de la vida de saber que els doblers amb els que pagaven aquell mestre que els ajudava a superar problemes serviran ara per pagar el dissenyador que ha fet aquell logotip tan polit per Madrid 2020. Segur que el malalt que ha hagut de viatjar a Palma i a qui encara no han pagat el bitllet bota d'alegria en saber que per a muntar uns Jocs Olímpics i tapar una plaça de toros per jugar a bàsquet sí que hi ha doblers, i sense esperes.
Em podran acusar de fer demagògia i de fer servir arguments simplistes. Qui sap, tal vegada és així, però els dos casos que he citat són verídics. Retallen en educació i en sanitat, i en canvi mostren somriures i convicció total que podrem pagar uns Jocs Olímpics per mostrar a tot el món que som un país fantàstic i sense problemes, com van fer a Barcelona arraconant els indigents durant les setmanes dels Jocs.
Un país que es permet gastar en unes Olimpíades i en canvi retalla en educació i sanitat és que o bé està malalt o necessita millorar en l'assignatura de decència i ètica.