La futura "llei per a la racionalització i sostenibilitat de l'Administració local", des del punt de mira ciutadà, no arreglarà gaire cosa. Un text que es sosté amb paraules demòtiques: reduir regidors amb dedicació exclusiva i càrrecs de confiança, fixar salaris dels càrrecs electes, clarificar les competències municipals, controlar la despesa pressupostària i financera, racionalitzar l'estructura o evitar dobles capacitats. Més enllà de compartir tots aquests enunciats de la tècnica discursiva, excepcions de jutjat de banda, les entitats menors no han malgastat, no disposen d'un excés d'assessors, mereixen un salari digne d'acord amb la dedicació i entrega exclusiva, creixen en l'estricta mesura que es creen serveis i no dupliquen grans partides. Precisament, en moments puntuals, han assumit aquelles que les altres administracions –més enfora de la ciutadania- no hi havien donat cabuda.
En cinc anys, si els comptes no garanteixen les obligatòries, els interventors del govern central podrien convenir la gestió amb una altra administració o concertar tot allò que ha fet incrementar el deute, que s'ha creat en infraestructures i que han prestat els ajuntaments sense tenir-ne un deure: escoles infantils, poliesportiu, geriàtric, serveis socials, teatre.... amb recursos insuficients, el llibre pendent de l'Estat dels darrers 30 anys.
M'apassiona el treball de la casa des poble. És, sobretot, un sentiment: emocionar-se i emocionar. La micropolítica es viu amb la gent, amb el seu sofriment, treballant intensament per obrir nous horitzons, fabricant racons d'idees, il·lusionant la ciutat, però sobretot, és el valor i l'actitud d'una justícia distributiva, en les prestacions socials i en la fiscalitat. La futura normativa no dedica ni una ratlla a l'afectació de la racionalització i la sostenibilitat quotidiana, de cobertura de necessitats bàsiques, de distribució de recursos, d'igualtat d'oportunitats. Es mantindran les taxes o preus públics dels serveis que es deixin d'assumir?
Una ocasió perduda que ens retornarà –utilitzant la mateixa demagògia– l'encesa total de l'enllumenat públic, la màxima seguretat i neteja, les voreres enrajolades i els carrers asfaltats. Senzillament, no caldrà estalviar en totes les obligacions pròpies si no és per cobrir –per exemple- els costos d'un geriàtric cent per cent municipal.