En Fernando Serrano em va demanar un comentari sobre la paraula 'fotimer'. Aquest mot té el significat de "multitud". "He vingut un fotimer de vegades", diu el diccionari a manera d'exemple.
Coromines explica que 'futimé' és, a través de 'fotim', un derivat del verb fotre, del llatí vulgar "futtere", llatí "futuere", amb el significat de 'copular, practicar el coit'.
Certament, ara ens hauríem d'estalviar qualsevol intent d'explicació semàntica que ens relacioni entre sí els diferents derivats del verb fotre, que són molts. Seria aquest un intent condemnat al fracàs pel seu nivell de dificultat. Val a dir, però, que en comentari del mateix Coromines, "per a nosaltres, igual que per els italians i francesos del Nord i del Sud, eixamplant-se cada cop l'ús del mot fotre en la llengua parlada i brutal, ha vingut a esdevenir un verb vicari d'aplicació quasi universal".
De tota manera, i pel que afecta a les Illes, la variant mallorquina 'fotim' significa 'criatura entremaliada, bellugadissa, impertinent', i també 'infant o home menut o bellugadís'.
D'aquí sembla derivat un 'futimé', 'un reguitzell, o un fotral'. D'altres diuen un 'futement'. Per tant, es podria interpretar en bona lògica que 'fotement' –diu Coromines- 'quantitat que ens fot, que ens rebenta' (perquè n'hi ha molta!) fóra derivat de 'fotre'.
Per expressar que n'hi ha una gran quantitat d'alguna cosa, també podem dir-ho d'altres maneres: "Haver-n'hi a cascarrells; per dar i per vendre; per na Clara i sa filla; un caramull o un falcat; un mal que fer, un xinxer, una estesa o una caterva".
Un fotimer!, en una paraula.