René Girard és un historiador i filòsof famós entre altres coses per la seva idea del boc expiatori. Afirma l'acadèmic francès que quan les societats arcaiques es tornaven violentes expulsaven o eliminaven el suposat causant del desordre, encara que la majoria de vegades era només un cap de turc, elegit arbitràriament
Sembla que això no és quelcom del passat. Avui també es cerquen bocs expiatoris per la crisi i una bona part de la societat ha elegit al polítics com els gran culpables. Si mirem, però, als països veïns veurem que més o manco tots pateixen els mateixos mals, el que ens indica que preveure i combatre la recessió que vingué de les amèriques no era tant fàcil a no ser que vulguem creure en la teoria conspiratòria de que es tracta d'un pla dels poderosos per empobrir-nos a tots (oblidant que el consum és un element essencial del sistema).
Els nombrosos casos de corrupció no contribueixen a aixecar el prestigi dels polítics tot i que la grandíssima majoria de càrrecs electes són decents. Afortunadament, perquè els polítics són un reflex de la societat.
El problema, com bé sabia lord Acton, és que la corrupció està lligada estretament al poder. Com no es pot eradicar ni el poder ni la corrupció es tracta de fer que les penes pels corruptes augmentin i que faci més por ficar la mà al pot de Cola-Cao.
A més els partits haurien de reaccionar a la desafecció amb unes propostes de regeneració més fermes i creïbles.