Síguenos F Y T I T R
Menorca en els llibres de viatges

Cooper Willyams i el seu viatge per la Mediterrània

|

Cooper Willyams és el darrer autor d'aquesta època. Es tracta d'un capellà anglès, que va estar destacat uns anys a la Marina i que és conegut per haver redactat dos llibres de viatges, un sobre les Índies Occidentals i l'altre de la Mediterrània. Willyams és reconegut especialment pels seus dibuixos i gravats, alguns dels quals il·lustraven les seves obres. El 1798 es va enrolar en l'esquadra de Nelson que emprenia la guerra d'Egipte. Va arribar a Menorca a finals de setembre i s'hi està un mes i mig. Fruit d'aquestes vivències el 1802 publicà el llibre "Un viatge per la Mediterrània" que, com l'anterior, fou traduït a l'alemany. La part menorquina fou publicada pel diari "Menorca" el 1953, en una traducció de Ricard Quadrado del llibre adquirit per Francesc Vidal Sintas.

La descripció que fa l'autor és original, en el sentit que no es detecta la influència de cap autor anterior, sinó que explica el que veu. A la seva arribada comenta que "Maó presenta un aspecte molt notable sobre una eminència a l'extrem intern del port". La ciutat està edificada de forma molt irregular; els carrers són pavimentats amb pedres agudes que resulten molt incòmodes pels vianants i hi ha moltes costes. Les cases, en canvi, són amples i belles. A la plaça principal hi ha la Catedral, l'Ajuntament i el quarter de la guàrdia; és el punt de reunió de la bona societat i dels oficials de la guarnició.

Willyams va quedar molt impressionat per l'habilitat dels mestres de casa menorquins, que ja havia estat destacada per Armstrong, i descriu amb detall la manera com aixecaven una arcada. També s'estén en temes militars, descrivint la presa de l'illa pel general Stuart i aprofita per fer un repàs de la història de l'Illa durant el segle XVIII. A continuació afirma que en època de guerra, Menorca és de grandíssima utilitat per a la marina anglesa, ja que és l'únic port, amb Malta, on aquesta pot recalar en la Mediterrània. Indica que les torres de defensa redones que han estat construïdes d'ençà que l'Illa va tornar al domini britànic mereixen una especial atenció. El seu accés és exterior i s'ha de fer per una escala portàtil, que es recull des de l'interior. Dalt hi ha un canó. Són comandades per un tinent d'artilleria amb vint homes.

Per l'autor, "Maó és potser el millor port del món", capaç per contenir un gran nombre d'embarcacions. Al peu de la ciutat s'arrengleren els magatzems i a la part oposada l'Arsenal. Al centre del port hi ha l'hospital de la marina, admirablement construït. El llatzeret fou edificat pels espanyols després de la conquesta de l'illa del 1782, amb unes despeses molt considerables. Ara funciona com quarter de dos destacaments. "El capvespres la banda del Regiment sonava al costat de les seves murades i a la vorera de la badia. En les nits de lluna l'efecte era veritablement delitós. Durant aquests dies els fosquets eren serens i calmats; l'aigua, llisa com un vidre, era solcada per nombroses barques".

A unes dues milles es troba es Castell, habitada exclusivament per militars; mitja milla més enllà s'alça la fortalesa George, abans Sant Felip. L'autor va quedar molt sorprès de trobar allà "només un vast munt de runes" i explica que els espanyols van volar la ciutadella i totes les instal·lacions. Tanmateix els anglesos han fet molt per renovar la seva utilitat: han netejat els refugis, s'han aixecat forts murs i ja ofereix un aspecte respectable de defensa.

Menorca per Willyams presenta un aspecte àrid, amb moltes roques. Només en alguns indrets el sòl és cobert per una prima capa de terra que sols gràcies a la laboriositat dels indígenes produeix una quantitat de gra relativament acceptable. En els barrancs o petites valls la terra té més fondària; són fèrtils, produeixen excel·lents verdures i estan plantades de figueres i vinyes. A l'illa hi ha moltes perdius, la caça de les quals constitueix un bon esport per als oficials anglesos. El calor de l'estiu és molt sufocant i les tropes pateixen moltes baixes per malaltia la tardor i l'estiu, per mor de la sobtada transició d'una extremada calor a un fred agut.

L'autor va emprendre algunes excursions per Menorca. Segons ens informa, a l'època el mitjà de transport més comú són les mules i els ases, que tenen un peu més ferm que els cavalls sobre els pedregosos camins de l'illa. Assenyala que el Governador Kane va construir la carretera principal de l'illa, ja que abans els camins eren difícilment transitables. Visità Fornells, del que únicament descriu les seves defenses i la muntanya del Toro, coronada per un monestir de frares agustins, amb una capella ben construïda. Finalment apunta que a la muntanya de Santa Àgueda hi havia una altra capella. No sembla que tingués un gran coneixement de la resta de poblacions de l'illa; només comenta la pobresa des Mercadal i Fornells i que Alaior té un aspecte més acceptable.

Willyams descriu de forma molt detallada el vestit de les dones menorquines, a les quals al principi confon amb monges, i explica que moltes senyores adoptarien els més elegants vestits anglesos, però els homes no els ho permeten; ells, en canvi, han pres sense dificultat les modes més actuals. L'estada a Maó de l'autor fou agradable per la companyia dels seus compatriotes. Els balls i concerts eren freqüents i en els primers el vestit de les menorquines contrastava amb el de les dames angleses. En els concerts cantava un germà de Michael Kelly, compositor i cantant irlandès, famós a l'època, qui era tambor d'un regiment anglès.

Lo más visto