El món educatiu està revolt, a les Illes Balears. Ja fa una temporada que l'escalada de tensió entre la gent del món educatiu (docents, pares i mares, alumnes) i l'administració (tant pel que fa a la Conselleria d'Educació del Govern de les Illes Balears com al Ministeri d'Educació espanyol) constitueix un fet del tot evident.
Les disposicions del Govern de les Balears han alçat una polseguerada considerable, tant per les seues característiques específiques com per la manera matussera que el Govern ha tengut per intentar implementar-les. Així mateix, també hi ha una contestació generalitzada de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), impugnada pel ministre J. Ignacio Wert.
Pel que fa a la LOMQE, crec que constitueix un símptoma de la feblesa de la nostra autonomia, cosa que no he sentit denunciar, específicament, a cap sindicat.
La LOMQE no hauria de preocupar-nos gens ni mica, a les Illes Balears, si la semàntica i la jurisprudència anassin paral·leles. Les Illes Balears tenim competències exclusives en matèria educativa, i, per tant, no hauria de ser d'aplicació a les nostres illes cap llei espanyola sobre la qüestió. "Competències exclusives", des del meu punt de vista, implica clarament que l'Educació es regula des de les Illes Balears, que l'establim nosaltres i la regulam nosaltres, sense cap tipus d'interferències externes.
Resulta, emperò, que sí que la LOMQE serà d'aplicació a les Illes Balears, i que l'Estat establirà la major part dels programes educatius, especialment en matèries com ara la Història, la Geografia o d'altres que guarden relació amb el coneixement del propi país. Uns sindicats responsables (o, senzillament, respectuosos amb la Lingüística general) haurien de reivindicar, no determinades modificacions de la llei estatal, sinó que aquesta llei no fos d'aplicació a les Illes Balears, tenint en compte que gaudim de "competències exclusives" en Educació.
El nostre Govern, el Govern de les Illes Balears, idò, s'hauria de responsabilitzar de crear un model educatiu propi per a les illes Balears (MEPIB), reivindicat fins i tot tenint "competències exclusives" en Educació. Seria una manera d'agafar el timó de l'Educació i de fer-se responsable de prendre mesures per millorar el nostre sistema educatiu, per reduir l'abandonament i el fracàs escolar, etc.
Dit això, sia'm permès de fer algunes consideracions sobre mesures que entenc que s'haurien de prendre per millorar el sistema educatiu a les Illes Balears.
a) Qui ha de tenir la responsabilitat de la gestió? Sembla que donam per fet que el primer gestor ha de ser l'Estat (que estableix programes, assignatures, cicles, títols, etc), el segon la comunitat autònoma (amb les seues "competències exclusives"), i que els ajuntaments només han de tenir incidència en infraestructures, i només parcialment. Els que s'omplen la boca lloant el sistema finlandès haurien de dir, alguna vegada, que allà la competència en Educació és bàsicament dels ajuntaments. Algú s'ha plantejat, a les illes Balears, que els ajuntaments puguin gestionar (o cogestionar) l'Educació?
b) Qui ha d'establir els programes educatius? Han de ser homogenis a nivells d'estat? Ho han de ser a nivell de totes les illes Balears? Des del meu punt de vista, les assignatures troncals haurien de comptar amb uns currículums emanats pel Govern de les Illes Balears. La resta de matèries, en bona part, s'haurien de deixar a la discrecionalitat de l'autonomia dels centres.
c) Qui hauria d'escollir el professorat ? A Finlàndia o al Regne Unit, qui escull els directors és l'ajuntament i qui escull el professorat són els directors. Actualment, entre nosaltres, el professorat regula el seu accés per oposicions (funcionaris de carrera) o per barems que acorden sindicats i administració. És més just això que una tria feta per cada director o directora? Ho dubt. En qualsevol cas, es tractaria d'una qüestió a discutir, però jo no posaria la mà al foc per un o altre sistema.
d) Com aconseguir estabilitat a llarg termini? Per evitar que cada ministre, com fan els nostres amics els cànids, deixi la seua marca orinosa en forma de nova llei educativa, bastaria desposseint els ministres espanyols de potestat d'incidir en l'organització de l'Educació a països com el nostre, que teòricament tenen competències exclusives en Educació. Per evitar que els consellers del ram passassin a fer el paper del ministres espanyols bastaria a creure's de debò l'autonomia dels centres. I a aplicar-la.
Superar els pedaços calents per parar colps infringits per lleis educatives espanyoles, intentar consensos impossibles, participar en akelarres contra l'anglès, i tot l'etcètera de misèries, s'hauria de substituir per una voluntat decidida de superar el marc imposat i de construir el nostre propi sistema educatiu, tot fent-nos responsables de l'educació dels nostres infants i joves.